Els records perduts de Gardel

Ahir al migdia, mentre anava parant taula i taral.lejant els versos de Sabina "Con la frente marchita cantaba Gardel", el meu avi, que restava assegut a la taula llegint un llibre de Charles de Foucauld, em va dir "Ostres, durant molts anys vaig tenir tirat al garatge la maleta personal del secretari de Carlos Gardel". No em vaig moure. M'el vaig mirar dues vegades esperant trobar el punt feble que deixaria la fal.làcia gardeliana a l'aire. No hi havia punt feble i no vaig tenir temps de fer preguntes perquè ell mateix, intuïnt la meva vocació frustrada de periodista, va començar a explicar el relat com aquell que parla d'una experiència sense importància de la seva infantesa. Dono la paraula a Joan Alsina:
Quan Gardel va morir d'accident d'aviació a Colombia el 1935, el seu secretari, Josep Plaja, que era de la Bisbal, va sobreviure a pesar que tenia una bona part del cos cremat. La qüestió és que quan Plaja va morir el 1992, la seva germana, que la coneixia de la Bisbal, em va donar la maleta personal que feia servir el seu germà quan acompanyava a Gardel a fer concerts els Estats Units. La maleta estava plena d'enganxines on posava el nom de totes les ciutats americanes on havia actuat Gardel, i dintre hi haver papers de l'època on parlava de les actuacions de Gardel i les gestions que feia Plaja als Estats Units.
La veritat, tampoc li vaig donar gaire importància fins que un dia varen venir dos homes que em varen explicar que eren de Palafrugell i varen insistir molt a comprar-me la maleta per un molt bon preu. Em vaig negar a vendre'ls-hi, més que res perquè vaig veure que l'havia posat en una garatge amb molta humitat i amb els anys havia quedat molt malmesa. Fa un temps li vaig donar a la teva tia, però ves a saber, a hores d'ara ja la deu haver llençat.
En fi, ja veieu, sempre havia intuït que tenia algun punt en comú amb Carlos Gardel, i encara que sembli mentida, el temps, la despreocupació del meu avi, i uns versos mal cantats de Sabina, m'han ajudat a descobrir que en el garatge on tantes vegades hi anava a buscar cadires, en algun lloc amagat, hi havia una maleta que va seguir a Carlos Gardel durant les seves gires als Estats Units. En fi, vaig continuar cantant "y entre citas de Borges, Evita bailaba con Freud". Per demanar, que no quedi.

Comentaris

Anònim ha dit…
noooooooooooooo!!! és certa la història??!
espero trobar en un post proper el fi de la història...
Frank Bayer ha dit…
Ja me l'inventaré... però el que he explicat aquí és real!!!
Rafel Fàbrega ha dit…
jo encara m'estaria lamentant per no haver venut la maleta...
Frank Bayer ha dit…
Rafel, per què ens assemblem tant??

Entrades populars