Morfina directe a la sang: Turistas del ideal

Estem tant inmersos en un mar podrit de progres amb mala consciència, de polítics covards sense esma ideològica per aplicar mesures de justícia social mentre citen paraules com "igualtat", "plena ocupació", "solidaritat", "tolerància"... que he trobat necessari rellegir fragments de Turistas del ideal de Ignacio Vidal-Folch per relaxar-me.
La sàtira, sempre ha estat al llarg de la història una excel.lent medicina per riures dels aspectes dramàtics que no tenen solució, i la sàtira progessista que fa Ignacio Vidal-Folch en aquest llibre, recreant una sèrie de progres a la terrassa d'un hotel de luxe d'un país hispanoamericà, des d'on presencien una revolució de caire marxista i donen comptes el seu país d'estar lluitant cos a cos amb el nou Che Guevara, és el mètode perfecte per seguir creient fermament que tot plegat és una gran camama, i que només els hi faltaria portar un bolso Gaultier amb el rostre del Che pixelat per acabar essent més ridícul del que és. Ara toca ser progre, i ser progre vol dir defensar els errors evidents d'autosegració dels lobbys feministes i homosexuals, que es segreguen ells mateixos creant Jocs Olímpics per Gays o Premis Literaris per Dones, i titllan-te d'homòfob i masclista si simplement, et limites a puntualitzar amb tot el respecte possible, i sense voler treure'ls-hi cap dret que els hi pertoca, algun aspecte de les iniciatives d'aquests grups. És impossible entrar en diàleg amb aquests progres perquè quan intentes parlar, generalment s'estan fotent un Ferrero Rocher a la boca, mentres parlen de la pobra gent que pateix la crisis i dels pobres immigrants que venen amb patera, encara que és clar, també ho diuen, un país no pot absorvir tants immigrants, i el normal és que els il.legals, si, diuen els il.legals, tornin al seu país. En fi, després d'intentar mantenir una conversa amb el progre prototip, he anat al metge de capçalera, m'ha mirat el turmell que em vaig esguinçar ara fa un any i en lloc d'injectar-me morfina directe a la sang, m'ha escrit en un paper verd: torna a llegir Turistas del ideal. Sort que el tinc a casa perquè no m'ha fet recepte i m'hagués costat tres euros més car.

Comentaris

Entrades populars