El futur del país

Està molt bé anar pel carrer amb els ulls sortits, el mòbil cremant i els cabells greixosos, mentre es fan amaneus parlant de la necessitat de remuntar aquesta crisis de la que ningú pot escapar, i proposant mesures d'innovació per agafar aquest mercat afectat per la crisis. També és perfecte debatre sobre la píldora del dia després, de la dia abans, la del moment, i sobretot pensar quin seria el favor que ens farien a la societat si algú d'aquests bocamolls se'ls hi hagués aplicat una bona píldora pel cul. D'altre banda, és realment collonut apreciar com debatem sobre la necessitat de ser més que un país, menys que un club, i els partits espanyols es prostitueixen a qualsevol preu per tenir el poder d'aquests territoris perifèrics que tant odien però alhora tant necessiten per inflar-se de poder a Madrid i poder xupar els sous provinents dels diferents ministeris.
Amb tot això, sembla que ningú és conscient de la necessitat de construïr un bon pacte d'educació que reforci la figura del professor com a persona amb autoritat moral respecte els alumnes, i vegin la formació d'aquests com la millor inversió que pot fer un país per omplir-se de valors, per construïr un futur que no vegi com s'acaba tot amb el món del diner, com es soluciona tot amb una pastilla, com la política hauria de ser un món de servei als altres. Si no ens posem les piles a reforçar el món educatiu sempre tindrem a la punta de la llengua aquella frase de "Estem molt malament". No ens equivoquem siusplau, està molt bé forrar-se gràcies el lliuremercat, quedar esgotat de sexe llibertari, inflar-se de poder polític i envoltar-se de gentusa amb complexe de pitopausia que et llepen el cul, però només podrem tenir valors a través de l'educació, on vertaderament recau el vertader futur d'un país. Pensem-hi.
PD: Perdó per la demagogia, ho necessitava...

Comentaris

Toni Cassany ha dit…
On és la demagògia? Estic d'acord amb tu, del tot. Tenim una crisi molt forta de qualitat humana dels governants. No donen la talla.
Es increïble el que trobem cada dia al diari, increïble. La crisi és inevitable i fins i tot necessària. El problema és com s'enfronta. Només es proposen mesures de maquillatge i lleis de bulto moral per despistar la massa estúpida que regna.
Per cert, la paraula que m'ha tocat escriure per la "comprovació de paraules" és "ovula". Vol dir alguna cosa això?
Frank Bayer ha dit…
Ovula, home Toni, ja fa 28 dies? No ho sé, jo tiraria per aquí, potser també és una forma que té el blog de demanar presència femenina... va per aquí?? Estic d'acord que el problema és com s'enfronta la crisis, ningú parla de valors, tot plegat és una merda!! És desesperant, i quan dic desesperant vull dir que em desespero literalment perquè tinc por que els meus fills siguin uns més de la massa, un ciutadà vulgar que vota un cop cada quatre anys i amb això ja es sent ple democràticament parlant, quan l'estant donant pel sac des de tots els costats... Quina pena de societat!!! JO QUE VOLIA NÈIXER EL SEGLE XIII!!! JODER!!!!!!!

PD: La demagogia era lo de la píldora pel cul...
Joan ha dit…
A veure tros de mam...
Primer: no estem tan malament
Segon: tu n'ets la proba
Tercer: ja et pots espavilar, et queda molta feina per fer
Quart: jo em jubilaré abans que tu
Cinquè: ja et pots espavilar, et queda molta feina per fer
Sisé: A quina hora s'esmorza a casa teva?
Frank Bayer ha dit…
Joan,
1)Comencem per l'important, quan tingui mobles al pis(de moment ja tinc pis), ets el primer a venir a esmorzar juntament amb el pintor Cassany, i no ho dic de broma, esteu convidats a esmorzar. Iron, si tu vols també pots venir, de fet estàs convidat a l'escola el dia que vulguis venir a dinar, i tampoc és broma, ja tenim la taula reservada: Cameleó, Cassany, Pastanaga, Iron i Homomoni elegit a l'atzar.
2) Estem malament, nosaltres som uns tius de puta mare, això és evident, però en general estem malament. L'Iniesta l'any passat jugava amb el Barça, i el Barça estava malament. Camaleó tu ets de collons, però el carrer Gaspar Casal està malament!!! Ho saps!!!
3)Cert, et jubilaràs abans que jo, però abans es jubilarà en Toni... ho dic perquè diria que ell està inmers en els quaranta, tu en els trenta i jo en els vint... en fi... que per llei de vida en Toni primer... per tant, amic camaleó, encara et quedin mosquits de les potes llargues per anar criant...jeje...
4) Tens raó, tinc molt per fer, però també us diré una cosa sense voler sonar homomoni, amb vosaltres dos treballan es més fàcil fer les coses... oooooooooooooh!!!! Que bonic... = Toni, volem més caramels d'en Vicens Vives...
5) Que difícil és tirar tots tres una escola endavant
6) M'agraden molt les llenties que fa la Sra.Marta
7) La meva mare, fent honor a les seves arrels carlistes, diu que tot és vici.
Iron ha dit…
Merci per comptar amb mi! Jo ja vaig esmorzar i oïr missa a Bell-lloc tornant de l'Univ. Entre setmana és difícil venir a dinar... a veure si puc el curs que vé... Gràcies de totes maneres!!!
Frank Bayer ha dit…
Iron, això té tela, o sigui, que ja has estat a Bell-lloc! Molt curiós!! Tot plegat molt curiós!! T'apuntem pel curs que ve el dia que vulguis, només ho has de dir!!

Entrades populars