El paradís dels hipocondríacs

Els malalts mentals amb complexe estigmàtic que tenim vuitanta malalties diferents durant l’any i que firmem un testament diferent cada mes per por a morir, ens trobem a la glòria quan arribem a Boston i veiem que la facultat de medicina de la Universitat de Harvard obre un carrer amb la presència de gairebé una dotzena d’hospitals especialitzats en tots els tipus de malalties. Fins i tot, si en lloc de pastanaga tingués una coliflor, tindria un hospital només pel meu gènere, quelcom totalment extraordinari i fantàstic, i que ajuda a investigar sobre moltes malalties totalment superades pel sistema sanitari espanyol...(?)

D’altra banda, poc després d’adonar-nos que estem en una espècie de paradís d’hipocondríacs, on tenim un metge a cada cantonada per mirar permanentment les nostres constants vitals, ens trobem amb la seu central de l’Església de la Ciència de Crist, que considera els metges humans uns analfabets i es posen totalment a mans de la medicina divina. En fi, que si el metge no arriba a conèixer l’abast dels nostres problemes, Déu es posa bata blanca i entra al quiròfan perquè tot vagi bé. Això és un somni, després de dues prostatitis, diferents transtorns gàstrics i tres atacs de pedra, em sembla que faria bé quedant-me a viure a Boston. Demà us diré si la ciutat val la pena des d’un punt de vista estètic, avui us puc assegurar, que des d’un punt de vista mèdic, és excel·lent.

Comentaris

Jo el camaleó ha dit…
Visita el MIT si vas a Boston! Diuen que els caps dels que hi treballen són tan grossos que han hagut d'aixamplar les portes!
Per cert, ets massa jove per recordar el St. Eligius? Si jo fos hipocondríac.
Frank Bayer ha dit…
Joan!!! Vàrem visitar-ho un xic ràpid però ho vàrem visitar, va estar molt bé!! Volia anar a visitar a Noam Chomsky que fa classes allà, però es clar, era un simple turista...No recordo això del St.Eligius, m'en podries fer cinc cèntims?? Viatge bé,no??

Entrades populars