Fugint de les novel.les

M'he avorrit de les novel.les. Intento començar-ne una i encara que sigui una obra d'art com El mar de todos los muertos de Javier Argüello, al cap de vint pàgines començo a devorar algun assaig que tinc per casa, alguna biografia, un llibre històric, una mica de literatura de viatges. M'enganyo a mi mateix deixant la novel.la rebutjada a sobre la tauleta de nit mentre tinc un assaig sobre ètica política a sobre la taula de la sala d'estar, que és on realment em passo les hores llegint. És just abans d'anar dormir que cometo l'acte més idiota de tots, obro la novel.la i començo a mirar-me les pàgines que ja he llegit tot admirant el llibre i dient: Aquest l'Argüello és boníssim, i és que vertaderament saps que estàs davant una obra d'art però no t'entra bé perquè... la veritat, no saps ben bé perquè però no et ve de gust.

Aquesta actitud és similar a l'engany de Tiger Woods a la seva dona, una bellesa de la naturalesa. La va rebutjar per emportar-se al llit a dones vingudes a menys. Això em passa amb Argüello. Ja ho sé que és caviar, però és que de tant en tant, em ve molt bé prendre una mica d'arrós bullit. Aquest sentiment de buidor envers les novel.les ja fa dos mesos que dura, i entremig m'he arribat a llegir el llibre de la Pilar Rahola sobre l'Artur Mas, l'enèssim llibre sobre Roma, una història abreujada de l'Esglèsia Catòlica, la biografia de Clint Eastwood, un assaig sobre la felicitat d'en Torralba... No dic que això sigui arròs bullit, però si que és la meva manera de fugir d'allò que sempre m'havia agradat: les novel.les.