Pels mares i pares que tenim fills confinats: Som els putos herois!

Aprofita per estar amb els fills. Com? Què aprofiti? Però si cada dia estic amb els meus fills, joder! I molt a gust perquè no som uns pares que es passen el dia viatjant pel món per tancar negocis fonamentals pel PIB de San Marino, tenim feines prosaiques amb bons horaris que ens permeten dedicar temps quantitatiu als fills (qualitatiu és una altra història). Per això quan ens confinen amb els nens, doncs res, no tinc una alegria orgiàstica on faig un planificació de tots els jocs de taula que puc compartir amb ells durant els dies de confinament, no m'ho plantejo com "De conya, com si estiguéssim a La Cerdanya a l'estiu, farem un Trivial i jo m'aniré fotent ratafia per torrar-me sublibinalment davant dels nens". Ho faig, ho admeto, em torro davant dels nens i ells es pensen que només estic de més bon humor perquè em fan gràcia les preguntes del formatge groc.
No és això, companys, no és això, els nens al cap de dos dies comencen estar fins els ous de no poder sortir, tu estàs fins els ous de veure'ls fins els ous per no poder sortir, i comences a tenir tot d'idees incíviques relacionades amb sortir d'amagat a llocs inhòspits, perquè entre el dilema de salvaguardar la salut mental de tothom i la possibilitat de contagiar una vaca que es troba a un kilòmetre on els has portat perquè cridessin, doncs no en tens cap dubte que és important salvaguardar la pau familiar.
Per no parlar de les visites constants a la nevera per gestionar l'ansietat de les mateixes parets, un fet que et protegeix del Covid però alhora t'aboca sense matissos a una malaltia relacionada amb el colesterol que es veu que és d'aquelles que caus fulminat al carrer perquè has menjat massa xocolata trossejada dins els iogurts grecs. Morirem amb els pulmons bé però amb les arteries destrossades.
En fi, no vull fotre més el pal perquè tampoc té cap interés el que estic dient, i deixant clar que el personal sanitari ha de tenir mil places, quaranta Creus de Sant Jordi i un calendari amb roba interior de l'Argimon, però collons, tinc moltes ganes de dir que les mares i els pares hem estat també els putos herois d'aquesta pandèmia, i per tant, ens hem d'idolatrar a nosaltres mateixos pel que estem fent quan rebem un correu que te'n confinen un, però l'altre encara no se sap perquè depèn del pal aquell  que cada vegada que li fots el petit et munta un pollastre que acaba vomintant el sopar del dia anterior. Som referents, i som referents perquè molts somiàvem amb confnaments monacals llegint poesia eslava mentre miràvem pelis japoneses, i hem acabat posant-nos a davant de casa amb el millor dels somriures perquè la convivència no explotés pels aires. President Aragonés, volem una Creu de Sant Jordi, una Creu de Sant Jordi així de gran!

Comentaris

Entrades populars