Recitando a Petrarca...

L'estiu agota, et fa mandrejar i et treu les ganes de donar la teva opinió sobre temes que no interessen a ningú perquè no afecta a l'Euribor, ni com diu en Sabina, a los tontos por ciento. Per tant, disfruteu un xic amb uns versos de Luis García Montero que no són els més coneguts de la seva obra, però si molt entrenyables. Una abraçada, Frank Recitando a Petrarca Cuando te quedas muda y decides regalarme París, comprar la Torre Eiffel para tender mi ropa si acaso me desnudas y no llueve. Cuando insistesen en bordar las Meninas de Picasso sobre todas las sábanas de Washington, o viajar hasta Roma como quien busca un circo, como quien pisa tierra después de muchos años y a conciencia es feliz y borracho. Cuando me hablas de amor o gritas que no importan la luz ni los relojes, que es de noche y no piensas levantarte; entonces yo digo que estás loca y me respondes recitando a Petrarca de memoria.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agrada, m'agrada...
Ara que compartirem despatx i càtedra, espero que tinguem temps perquè em segueixis mostrant grans poemes com aquests.
per cert, jo en tinc alguns d'extranjers, pocs, però molt bons, que t'encantaran...
Un pèsol gris.
Frank Bayer ha dit…
M'encanta lo de despatx i càtedra!! Som una mica freaks,no?? Vinga Xexi!!! M'encanta lo del pèsol gris!! Gràcies trempat!!!

A Betlem m'en vull anar... Vinga Betlem!!!

Entrades populars