Solstici: el dret a reescriure la pròpia història
A les situacions límit s’hi arriba per la solitud de les carreteres secundàries, pels drames amagats en els silencis que podreixen les frustracions i els dolors, per la gradual renuncia d’un mateix en favor de convencions socials que es filtren dins nostre com aigua contaminada. Aquest és el punt de partida de Solstici , una text d’Agustí Franch on veiem el recorregut de les segones oportunitats, el dret de reescriure la pròpia història amb l’ajuda de qui apareix a les palpentes per apartar-te de les portes de l’infern. A partir d’aquí, la història de l’Anna i en Ginés es va vertebrant amb l’excel·lència dels petits detalls, una feina d’orfebreria de la direcció de Núria Florensa i Raül Tortosa que porten els personatges a l’abisme gràcies al simbolisme d’allò essencial que viu sempre a les afores de la nostra vida pública: la por, i sobretot, la por angoixant de la mateixa por. Així doncs, el gran mèrit de Solstici és que t’embolcalla amb l’angoixa vital dels personatges, uns Miri
