I els teus matins de cole amb els nens, què tal?
Tots hem arribat a l’escola clenxinats de crits paterns, amb els ulls plorosos i la ràbia continguda per una bronca desproporcionada sovint relacionada amb el desordre matinal i la manca de son dels pares. Solen ser esbroncades que comencen a la sortida de casa, poc abans de marxar, perquè el nano s’ha deixat quelcom fonamental pel bon funcionament del dia, i aquest fet, provoca un desajust inacceptable en una puntualitat inexistent des de fa dies. En aquests casos, el bombardeig de Gernika sobre la criatura en qüestió sol durar des de la sortida de casa fins a l’arribada al centre educatiu tot depenent evidentment del temps invertit per arribar-hi. Solen ser atacs asimètrics amb el to usat i l’argument emprat, d’aquesta manera solen iniciar-se amb un llenguatge no verbal contundent, buscant un silenci emprat per tensar la situació i deixar via lliure al retret concret que va acompanyat de frases maximalistes sobre la vida, el futur, el bé, el mal, Heidegger i l’Evangeli de Sant Lluc
