I els teus matins de cole amb els nens, què tal?

Tots hem arribat a l’escola clenxinats de crits paterns, amb els ulls plorosos i la ràbia continguda per una bronca desproporcionada sovint relacionada amb el desordre matinal i la manca de son dels pares. Solen ser esbroncades que comencen a la sortida de casa, poc abans de marxar, perquè el nano s’ha deixat quelcom fonamental pel bon funcionament del dia, i aquest fet, provoca un desajust inacceptable en una puntualitat inexistent des de fa dies.

En aquests casos, el bombardeig de Gernika sobre la criatura en qüestió sol durar des de la sortida de casa fins a l’arribada al centre educatiu tot depenent evidentment del temps invertit per arribar-hi. Solen ser atacs asimètrics amb el to usat i l’argument emprat, d’aquesta manera solen iniciar-se amb un llenguatge no verbal contundent, buscant un silenci emprat per tensar la situació i deixar via lliure al retret concret que va acompanyat de frases maximalistes sobre la vida, el futur, el bé, el mal, Heidegger i l’Evangeli de Sant Lluc. El resultat d’aquest afusellament sense judici previ és l’arribada de la criatura a classe amb els ulls plorosos i del progenitor a la feina preparat per engegar a pastar fang el primer que li passi per davant.

Tots hem estat la criatura i molts avui som els pares, amb aquest tancar-se al lavabo dos minuts abans d’iniciar el nostre dia laboral perquè som conscients que hem usat una bomba atòmica quan potser n’hi havia prou amb una granada de mà abocada lluny del contrari per crear simplement un efecte dissuasiu. De totes maneres, també som conscient que després d’un d’aquells matins nefastos a casa on has intentat fer-ho tot bé i has acabat provocant més calamitats que les set plagues d’Egipte, ja no hi ha ningú que et pugui tòrcer perquè pitjor ja no podràs estar, i per això, fas servir el caràcter de veterà del Vietnam que arriba a casa mutilat després d’anys a la selva i li diuen que la refineria on treballava ha tancat. Estem malament, cert, però tu saps de primera mà que es pot estar molt pitjor.

 

Un altre dia ja parlarem dels matins que van bé, que per sort, son la majoria.