I els teus matins de cole amb els nens, què tal?
En aquests casos, el bombardeig
de Gernika sobre la criatura en qüestió sol durar des de la sortida de casa
fins a l’arribada al centre educatiu tot depenent evidentment del temps
invertit per arribar-hi. Solen ser atacs asimètrics amb el to usat i l’argument
emprat, d’aquesta manera solen iniciar-se amb un llenguatge no verbal
contundent, buscant un silenci emprat per tensar la situació i deixar via
lliure al retret concret que va acompanyat de frases maximalistes sobre la
vida, el futur, el bé, el mal, Heidegger i l’Evangeli de Sant Lluc. El resultat
d’aquest afusellament sense judici previ és l’arribada de la criatura a classe
amb els ulls plorosos i del progenitor a la feina preparat per engegar a pastar
fang el primer que li passi per davant.
Tots hem estat la criatura i
molts avui som els pares, amb aquest tancar-se al lavabo dos minuts abans
d’iniciar el nostre dia laboral perquè som conscients que hem usat una bomba
atòmica quan potser n’hi havia prou amb una granada de mà abocada lluny del
contrari per crear simplement un efecte dissuasiu. De totes maneres, també som
conscient que després d’un d’aquells matins nefastos a casa on has intentat
fer-ho tot bé i has acabat provocant més calamitats que les set plagues
d’Egipte, ja no hi ha ningú que et pugui tòrcer perquè pitjor ja no podràs
estar, i per això, fas servir el caràcter de veterà del Vietnam que arriba a
casa mutilat després d’anys a la selva i li diuen que la refineria on
treballava ha tancat. Estem malament, cert, però tu saps de primera mà que es
pot estar molt pitjor.
Un altre dia ja parlarem dels
matins que van bé, que per sort, son la majoria.
Comentaris