El meu amant amable

Treballo amb ell, faig un espai a Onda Rambla amb ell, entreno amb ell els infantils de l'escola, estic posa't amb ell en un projecte de revista dels que us parlaré més endavant quan tingui temps, dino amb ell molts dies, i els caps de setmana, quan anem amb els amics, també estic amb ell, que per cert va ser testimoni del meu casament. La qüestió és que amb ell tinc el projecte de fer un llibre comú i de començar un futur blog de tema molt específic i molt prometedor que us anunciaré d'aquí un mes i mig, que és el que tardarà a agafar forma i a tenir material suficient per anar publicant amb certa tranquil.litat.
Publico aquest post perquè si resulta que ens veieu junts constantment no cal que aneu donant veus d'una possible pèrdua d'oli o per l'estil, senzillament anem junts a tot arreu perquè ens caiguem malament però alhora ens necessitem. Fa un any erem com el gordo y el flaco, ara cada dia som més com el gordo y el gordo, perquè ell també s'està arrodonint. En fi, crec que en Jaume es mereixia un post d'homenatge perquè és la persona que m'ha d'aguantar més hores despert el dia, i això, tenint en compte que sóc hiperactiu, nerviós, xerraire i impertinent, té molt de mèrit. Gràcies Tito!!

Comentaris

Miquel ha dit…
Com que ningú deia res, he pensat que algú ho havia de fer! Celebro que tinguis tant amics! Vah, per tu ja està bé! Apa-la, vinga-la i somi-la (quin comentari tant profund!!).
Oriol Bosch Costa ha dit…
Noto un cert punt d'enveja en el comentari d'aquest tal Miquel. Francesc et felicito, amics com en Jaume se'n troben pocs:
Frank Bayer ha dit…
Oriol, totalment d'acord!! Miquel, tu continua així que a l'aeroport de Bilbao et vindrà a buscar en Gurpegui. Oriol, tu i jo també som amics, no ens cal anar a jugar al Riudellots per buscar-ne de gratis. (m'encanta!)
Joan ha dit…
Ostres, jo també tinc un amic, però a diferència de tu, jo dels dos sóc el guapo!
Kasal ha dit…
Els amics de veritat són escassos i poques vegades tens la sort de passar tant de temps al seu costat. Cuida'l, mima'l, etima'l i, sobretot no el deixis anar. Per cert, la Maite que hi diu a tot això?

Salut!
Frank Bayer ha dit…
Cameleó, sempre tant sutil!! Encara espero la reflexió sobre l'Iron!!

Kasal, a la Maite li encanta, com totes les dones, que els hi encanta però no ho poden dir per por de quedar malament...
MaArFa ha dit…
Ostres.........veient que es tracta d'un dels meus ESTIMADÍSSIMS germans, no m'he n'he pogut estar de comentar que em fa molt feliç que una persona amb qui comparteixo els dos cognoms hagi sigut font d'inspiració d'aquest escrit, sigui quin sigui el motiu que t'hagi animat a publicar-lo!
Jaume Arxer ha dit…
Gràcies, Frank!!
Quasi, quasi, quasi aconsegueixes que m'emocioni (però tampoc sé com dir-ho perquè no quedi cursi).
En fi, que m'has deixat sense paraula...
Espero poder seguir a l'altura que et mereixes...!!
Frank Bayer ha dit…
Maria, la raó és que vaig pensar que aguantar-me cada dia tenia mèrit...
Tau, ja parlarem, ara tampoc et pensis que ets com en Tito... per cert, ja tinc l'esquema defensiu del 4-2-3-1... fliparàs!!! Em fa molt mal el colze...jeje...
Anònim ha dit…
Aquest post i els seus comentaris m'han fet reflexionar profundament sobre l'amistat. A més de l'admiració, diria que la sornegueria i un polsim de mala llet poden estar entre els seus ingredients.
Joan ha dit…
Jaume, Frank: sou taaaaaaaaaan macos...
Jejejje!
Frank Bayer ha dit…
Ramon!! L'amistat és poder fer punyalades amb tota impunitat perquè sabent que sempre has donat el callo... més o menys hi ha una barreja d'això...jeje!!!

Joan, serem lo macos que tu vulguis, però a diferència de tu, no sabem estar, i això es nota en les situacions límits!!
Toni Cassany ha dit…
Nois: la cua comentarística d'aquest post tan sensibler comença a fer engúnia...
Frank Bayer ha dit…
Toni, és que, com molt bé saps, el tema homomoni enganxa...i més, si són dos profes de Bell-lloc!!!
Anònim ha dit…
frank, sort en tenim de tu a l'equip de futbol perque en Jaume no es presenta sense raons, només ha vingut 1 dia...jejejeje
Miquel ha dit…
No esperava tantes reaccions al meu comentari (de fet, el vaig fer per compromís i perquè en pastanaga estigui content i fer veure que hi ha gent que perd el temps visitant el seu hort, i, perquè ens hem d'engayar, perquè hi ha moments que un servidor té molt poca feina i/o coses a fer). Ciao!
Valle Iglesias ha dit…
No sé parlar catalá , asi que perdon pels errors(espero aprendre aviat), m´ha encantat aquest post d´homenatge, emocionant…
Sigo en español… Frank sé que Jaume “téstima molt”, asi que espero conocerte pronto, y espero "ansiosa" vuestro nuevo blog y todos esos proyectos que teneis juntos! PETONS!!
Y BESO ESPECIAL PARA TI MI GORDO!!!
Frank Bayer ha dit…
Quim, gràcies per dir la veritat!! Ja era hora que l'equip s'amotinés contra en Tito!!!

Miquel, m'encanta la teva sinceritat!! Mira, gràcies a tu, tinc més lectors...jeje... no hay mal que por gilipollas no venga!!!
Frank Bayer ha dit…
Valle, te mereces un comentario aparte!!! Que alegría y que sorpresa verte por estos mundos!! Aunque te vi en la boda com un reflejo, podríamos decir que no te conozco, pero aún así estás presente en el 72,35% de las conversaciones con Jaume!!jeje!! Te esperamos en Girona con muchas ganas porque Jaume ha hecho muy buena propaganda de ti, sobretodo de los poemas de Benedetti!! Como has visto en el artículo, pasaré muchas horas con él, así que no sufras, lo voy a cuidar como si fuera mi amante!!! Un abrazo muy fuerte de índole farmacéutico!!

Entrades populars