Retrato del artista en 1956

Quan tinc una necessitat dependent de llegir bona literatura, vaig arrossegant-me pels terres de la biblioteca i agafo La personas del verbo de Gil de Biedma obrint-lo a l'atzar per retrobar-me qualsevol poesia que entri al meu cos com metadona, sense permís, per necessitat. Quan m'he asserenat, agafo el seu dietari titulat Retrato del artista en 1956, i començo a rellegir qualsevol de les seves vivències juvenils darrera les cortines de cases fosques de Manila, o els primers contactes amb els seus amics de casa bona de Barcelona que formaran una generació poètica que va madurar durant el franquisme i buscava alhora destrossar-lo i fugir d'ell a través de la literatura.

El dietari de Gil de Biedma està plegat de perles que fan pal.lés que a la literatura també hi ha classes, els que en saben i els que la disfruten. Parlant de Manila, el poeta barcelonés diu "Aquí la miseria tiene al menos la dignidad de lo que se expone a la vista de todos", o referint-se al fet de ser poeta "Estoy igualmente convencido que el día que deje de considerarme poeta, me será muy difícil considerarme que existo". Tot això durant els seus viatges de negocis com a gerent d'una important empresa tabacalera, espero que el dia de demà aquest blog sigui el retrat d'un artista a l'any 2009... De moment, em conformo em prendre la meva ració de metadona biedmaniana cada cop que en tinc necessitat.