Les mentides de Notting Hill
Tants anys sentint parlar d'aquesta pel.lícula, tantes visites a la llibreria on Hugh Grant és l'exemple de llibreter que intenta vendre llibres de viatges per tenir la sensació d'estar fugint permanentment de la seva realitat, i vaig acabar com un partit gèlid al Nuevo Zorrilla entre Valladolid i Almería, demanant l'hora per agotament, per repetició, per acabar exhaust de tanta floreta i tant món de casualitats amorosa en una polis preparada per ajuntar dos destins units per la mà d'un atzar capriciós i inmadur.
No entenc com una tant per cent considerable del públic femení pot acabar totalment enganyada per aquest joc de xiclet enganxós que és Notting Hill, totalment pal.lés amb els espasmes de Hugh Grant, i el personatge del seu company de pis, sense cap mena de gràcia i totalment previsible. En fi, una pel.lícula totalment sobrera per la història que només es salva pel somriure etern de la Julia Roberts, que et manté dins la trama perquè saps, que tard o d'hora tornarà a estirar els llavis i et sentiràs algú prou important per pensar que si la truquessis quedaríeu a un bar de luxe de Beverly Hills. Un film que fa molt mal als matrimonis i a la vida en parella, perquè encara que sembli mentida, segurament hi ha moltes ingènues que es pensen que les històries de fades autistes apareixen sense cap mena d'esforç previs. En fi, un aliment més per ajudar crèixer a una generació de paral.lítics mentals.
Comentaris
Força i salut!
Bé ara en serio, el cert és que per bé o per mal les pel.lícules romàntiques són el model que te la nostra societat alhora de concebre com ha de ser l'amor. Abans eren únicament els llibres els responsables d'aquesta educació sentimental.
Aquesta mena de films com Notting Hill tenen tots el mateix fil argumental. Amor a primera vista (inici), més amor encara i baralla-separació (nus), reconciliació (desenllaç happy end).
Sempre sempre el mateix. Una peli rera l'altre, de manera que en el subconscient de la gent va arrelant la idea de que tenen un dret gairebé constitucional a ser estimats per la persona que ells escullin. I que darrera de cada mal rollo, ell o ella sempre tornaran i menjaran anissos.
A la recerca de una felicitat futura viuran tota la vida en una mediocritat de discussions-reconciliacions, de somnis trencats i tornats a apedaçar. A la recerca de la felicitat futura i ideal tan promesa a les pel.lícules... com una pastanaga davant el ruc que al final del camí s'adonarà que mirant la pastanaga ha perdut tota la càrrega que duia a les alforges, una pila de sacs curulls de somnis i il.lusions que han acabat escampats pel camí...