Vorejant el Mystic River

Pres totalment pel realisme vital de les pel.lícules de Clean Eastwood, hem decidit a casa, fer un petit cicle de pel.lícules del director, actor i compositor nord-americà. La qüestió és que durant l'octubre, totes els films programats tindran a Eastwood a la direcció, al paper principal, o a les dues vessants, fent pal.lés una vegada més la meva dictadura estètica d'arrel totalment imperial.

La primera fou Mystic River i les sensacions inmillorables, la càrrega de la culpa, la solidesa de la part inhumana d'aquell que fa mal, la pervivència del trauma, l'atzar que ens mou com titelles reventades... Molts fronts oberts per acabar de païr una trama carregada d'incògnites i de sospites terminals contra personatges que amaguen el secret que porta a l'espectador a restar assegut al sofà amb la llimonada quieta a les seves mans.

Aquest cap de setmana llegia una entrevista a un actor que acusava amb raó que els directors espanyols donen sempre la mateixa imatge d'Espanya a les seves pel.lícules, doncs la veritat, quan un veu els films de Clean Eastwood li passa el mateix, el director sempre dóna el mateix vessant de la persona. La gran virtut és que ens trobem davant el costat real, aquell part contradictòria i transcedent que tenim sota la pell que ens torna amb uns éssers complexos capaços del millor i el pitjor. Segon film d'Eastwood: Million dolar baby. Si voleu venir, ja ho sabeu, al carrer de la rutlla, a davant dels Kebabs.