La necessària infidelitat a un mateix

A vegades per ser fidel a tu mateix, has de ser infidel. Aquest era la frase amb la que es presentava la sèrie Infidels de TV3. Personalment a la meva vida segueixo una consigna totalment contrària: A vegades per ser fidel als altres, has de ser infidel a tu mateix. Modestament crec que l'essencial a la vida és el donar-te als altres, a fer feliços aquells que t'envolten, i no sacralitzar el teu ego fins a l'extrem, perquè després, seguint l'afirmació de la sèrie Infidels, et trobes trepitjant amics, companys de feina, coneguts, la parella... i tot per poder ser fidel a una actitud vital que potser és equivocada.

Aquesta sèrie té la virtut de no enganyar, de marcar des de l'inici una trama que t'agradarà o no, però que no t'amaga res, per damunt de tot hi ha l'adoració al jo, al buscar-se a un mateix sense saber on anar-se a trobar, i al veure els altres com uns canals que t'ajuden a desembocar a aquest jo que està per sobre del demés. Per això elogio a la sèrie, perquè no intenta amagar darrera una trama de flors i violes aquestes idees, sinó que és descaradament sincera, encara que jo no estigui gens d'acord amb el plantejament. Més que res perquè encara que sigui molt atractiu per la gent la idea que la teva vida sentimental depén de tu, i t'has de guiar pel que tu sents, si portes aquestes bases a tots els àmbits de la vida et converteixes en un animal que és incapaç d'analitzar-se a si mateix per saber si s'està equivocant amb les seves idees inamovibles. Pense-m'hi si preferim ser infidels als altres per buscar la nostra subjectiva fidelitat, o triem ser fidels els altres per amor i a vegades, ens replantejem si la infidelitat respecte nosaltres mateixos ens ajuda a ser millors persones.