La necessària infidelitat a un mateix
A vegades per ser fidel a tu mateix, has de ser infidel. Aquest era la frase amb la que es presentava la sèrie Infidels de TV3. Personalment a la meva vida segueixo una consigna totalment contrària: A vegades per ser fidel als altres, has de ser infidel a tu mateix. Modestament crec que l'essencial a la vida és el donar-te als altres, a fer feliços aquells que t'envolten, i no sacralitzar el teu ego fins a l'extrem, perquè després, seguint l'afirmació de la sèrie Infidels, et trobes trepitjant amics, companys de feina, coneguts, la parella... i tot per poder ser fidel a una actitud vital que potser és equivocada.
Aquesta sèrie té la virtut de no enganyar, de marcar des de l'inici una trama que t'agradarà o no, però que no t'amaga res, per damunt de tot hi ha l'adoració al jo, al buscar-se a un mateix sense saber on anar-se a trobar, i al veure els altres com uns canals que t'ajuden a desembocar a aquest jo que està per sobre del demés. Per això elogio a la sèrie, perquè no intenta amagar darrera una trama de flors i violes aquestes idees, sinó que és descaradament sincera, encara que jo no estigui gens d'acord amb el plantejament. Més que res perquè encara que sigui molt atractiu per la gent la idea que la teva vida sentimental depén de tu, i t'has de guiar pel que tu sents, si portes aquestes bases a tots els àmbits de la vida et converteixes en un animal que és incapaç d'analitzar-se a si mateix per saber si s'està equivocant amb les seves idees inamovibles. Pense-m'hi si preferim ser infidels als altres per buscar la nostra subjectiva fidelitat, o triem ser fidels els altres per amor i a vegades, ens replantejem si la infidelitat respecte nosaltres mateixos ens ajuda a ser millors persones.
Comentaris
tot i que no té molt a veure hi ha un lema brutal també que és el de boston medical center crec que és que diu "si la teva vida sexual funciona la resta no importa"...
El segon li hauríem de preguntar a la Belén Esteban, un exemple clar de fracàs sexual diari!! Hi ha gent que ho necessita per anar més tranquils per la vida...
Amor és donar-se al damés, especialment aquells que ens queden més aprop. Si ens hem de donar als damés per amor i amor comporta fidelitat, no hi ha cap problema a ser-se infidel a un mateix, el resultat que n'obtens, la fidelitat a l'altre, té un valor infinitament més gran.
Semblo en Joan Avellaneda, però no, són en Joan Casalprim. Todo se pega!
Mica en mica aniré comentant els posts que has penjat últimament: en tinc moltes ganes!!
Si el que vols dir és si val la pena renunciar a la propia manera de ser/pensar per no ferir o per unir amb els altres, què vols que et digui, no ho veig gaire clar. Si això fos així no haurien existit màrtirs.
D'altra banda, si ho dius en el sentit de no creure's el centre del món i estar obert a les altres mentalitats i maneres de fer, em sembla molt correcte. El que et vé a dir molta gent avui en dia és que els actes estan justificats sempre i quan un "ho senti" o "ho pensi". Això justifica la infidelitat. Però, i si ens basem en el mateix "sentir" per trencar-li la cara al veí que ens cau malament?
Miquel, valoro molt el teu comentari positiu, perquè també valoro molt la teva sinceritat, sobretot quan dius coses que no t'agraden!!
Joan, valoro molt la teva tornada a terres catalanes, parlo d'infidelitat amb la gent que estimes, i parlo d'obrir-te!! Estic totalment d'acord amb el que has dit!!! Avui ens veiem!! En tinc ganes!!!