Ni convergent moderat ni federalista maragallista: Salvador Arrimadas

Dius Lérida a l’espai on no necessites fingir, on estàs envoltat de qui saben com penses realment, on tens clar a qui deus la servitud, on parles de reconciliació quan vols dir rendició, on veus Catalunya com una eina més al servei del líder enfonsat: del teu cap enfadat perquè ha tastat la medicina de la que s’ha servit durant anys per combatre independentistes i rivals polítics. Aquest és el drama de qui pot ser el proper president de la Generalitat: No només no té perfil propi sinó que deu la seva carrera política al manipulador més gran del regne.

Tornem-hi, aquest és Salvador Illa, el candidat de la falsa moderació, el virrei del PSOE allunyat de la singularitat única del Maragall del PSC o del catalanisme de Montilla dintre el PSOE, el candidat que es va fer la foto amb el 155, el presidenciable més a prop d’Arrimadas que de qualsevol tradició política catalanista, l’home que no entén el català com una eina vertebradora de la societat catalana, sinó com l’element a combatre de manera sibil·lina per tal d’aconseguir aquesta falsa reconciliació de la que fan bandera: No s’ha de protegir el català, s’ha d’igualar al castellà per defensar la pretesa falsa llibertat lingüística.

Per això aquesta campanya ha d’anar de desemmascarar una vegada més el perfil maquiavèl·lic del socialista de torn que arriba a Catalunya a mode de delegat del govern, acceptat unànimement pels poders fàctics que el volen vendre com un hereu de la moderació convergent o del federalisme de Maragall, quan el que tenim a davant és un polític d’escalada, un personatge mediocre sense visió de país que aspira a governar per la incompareixença de rivals durant els anys, i d’aquesta manera, convertir a Catalunya amb la crossa que aguanti el projecte del PSOE per Espanya.