L'enveja del país

He tardat a parlar de televisió però quan m'he decidit a fer-ho he intentat adoptar un to positiu parlant d'un d'aquells programes necessaris en una graella televisiva, on s'hi cou, alhora, tanta carn podrida per la necessitat humana de compartir la carroña amb voltors afamats.
En Miquel Calzada, un personatge referent en la comunicació a Catalunya, per tenir alhora una veu tant personal com un discurs tant sincer, es dedica a ser l'enveja de tot Catalunya donant voltes pel món coneixent vides, paisatges, realitats, de la mà de diferents catalans que han portat a terme l'experiència moderna de fer les amèriques, i presos per la nova realitat que es varen trobar, decidiren instal.lar-se en aquells territori que intenten fer seu mentre segueixen mirant de reüll el dia a dia de la seva pàtria natal.
En Miquel ha aconseguit juntament amb el seu equip, trobar la barreja perfecte entre divulgació i entreteniment, donar-te un programa després de sopar, moment del dia on el verb pensar és una utopia més llunyana que l'Atlàndia, i brindar-te quatre lliçons d'història i realitat.
D'altra banda, també és veritat, vas a dormir pensant que també voldries poder viatjar pels cinc continents explicant els racons amagats de la nostra terra, però just al moment que comences a fer la maleta i col.loques preferentment un llibre de Stefan Zweig per esperar el tren de mitjanit, tornes al llit pensant que tothom té els seus problemes i que no has de confondre el verb viatjar amb el d'escapar. Tot i això, en Miquel Calzada no deixa de ser l'enveja del país.

Comentaris

Kasal ha dit…
A mi el que em fa enveja d'aquest home és la carrera que ha tingut. Sempre coherent, sempre fent el que vol, sense perdre els propis principis i deixant la seva emprempta personal en tot alló que fa. Recordem que ha fet radio, tele a dojo, és un brillant empresari audiovisual (Flaix fm, flixbac, etc.) i és una persona compromesa amb la llengua i el país.
Encara recordo fa uns anys quan vaig anar a participar al Pasta Gansa. El tio agafava el guió i donava a cada secció un aire propi, digne d'un Carlos Latre modern.
Que timguem Mikimoto per molts anys!!
Frank Bayer ha dit…
No sé per què em vaig casar amb la Maite i no em vaig casar amb tu!! jeje!!! Pensem igual amb masses coses i després al despatx no ens podem discutir!!!
Kasal ha dit…
Et vas casar amb la Maite per dos motius molt evidents: és infinitament més guapa que jo i insultantment més interessant. Un servidor és simplement un lliurepensador tastolletes que gaudeix de la vida de les coses petites.
Salut!

Entrades populars