Llarga vida a Mou

T'estàs convertint en un Jim Carrey incapaç d'interpretar amb dignitat el Padrino, un Dr.Jekyll sense modals i valentia per ser un autèntic Mr.Hyde, un Marylin Manson especialitzat en cantar melodies ensucrades de l'Oreja de Van Gogh, un Hugo Sánchez que amb el temps s'està convertint amb la caricatura barata de Robert Prosinecki. Això, apreciat Mou, és el que veig quan surts per la televisió deixant anar l'enèssima queixa disfressada d'una maldat que llança a l'aire el comportament consentit d'un adolescent dèspota amb els demés.

De totes maneres, el pitjor de tot no ets tu, més que res perquè en certa manera cadascú té el dret d'ofegar-se amb la seva pròpia porqueria, el vertader problema és que amb pocs mesos has convertit la mentalitat guanyadora i ambiciosa de l'afició madridista amb una actitud victimista, de queixa constant, de veure els problemes que té un mateix com a conseqüència de la persecussió paranoica de l'entorn, que no pas com a causa directe d'errors que ha pogut cometre un mateix.

Davant d'aquesta situació només puc cridar als quatre vents allò de llarga vida a Mou, que per molts anys segueixis amb les teves guerres imaginàries i converteixis l'afició del Madrid amb el que s'està convertint, una afició perdedora incapaç de tornar aquell esperit guanyador i ambiciós que els caracteritzava fa tres anys, quan varen arrebatar una lliga al Barça de Ronaldinho amb quatre canyes i un convenciment brutal que la solució dels seus problemes estava a les seves mans. En definitiva, tu segueix fent que nosaltres seguirem guanyant.