L'enveja del país

He tardat a parlar de televisió però quan m'he decidit a fer-ho he intentat adoptar un to positiu parlant d'un d'aquells programes necessaris en una graella televisiva, on s'hi cou, alhora, tanta carn podrida per la necessitat humana de compartir la carroña amb voltors afamats.

En Miquel Calzada, un personatge referent en la comunicació a Catalunya, per tenir alhora una veu tant personal com un discurs tant sincer, es dedica a ser l'enveja de tot Catalunya donant voltes pel món coneixent vides, paisatges, realitats, de la mà de diferents catalans que han portat a terme l'experiència moderna de fer les amèriques, i presos per la nova realitat que es varen trobar, decidiren instal.lar-se en aquells territori que intenten fer seu mentre segueixen mirant de reüll el dia a dia de la seva pàtria natal.

En Miquel ha aconseguit juntament amb el seu equip, trobar la barreja perfecte entre divulgació i entreteniment, donar-te un programa després de sopar, moment del dia on el verb pensar és una utopia més llunyana que l'Atlàndia, i brindar-te quatre lliçons d'història i realitat.

D'altra banda, també és veritat, vas a dormir pensant que també voldries poder viatjar pels cinc continents explicant els racons amagats de la nostra terra, però just al moment que comences a fer la maleta i col.loques preferentment un llibre de Stefan Zweig per esperar el tren de mitjanit, tornes al llit pensant que tothom té els seus problemes i que no has de confondre el verb viatjar amb el d'escapar. Tot i això, en Miquel Calzada no deixa de ser l'enveja del país.