Esglèsia + sexe = publicació segura

Quan un no té feina i necessita diners és recomanable fer un llibre que giri al voltant d’un assassinat relacionat amb l’església catòlica, i que el personatge principal, que serà un detectiu plagiat del brillant Carvalho de Montalbán, vagi descobrint un escàndol monetari, sexual, corrupte, sexual, sexual, i sobretot, sexual, que involucri si pot ser algun sacerdot i tots els cardenals de la cúria que coneixien la vida d’aquest capellà i la callaven a la capella sixtina mentre decidien qui podia ser el nou Papa que tapés el nou escàndol i els deixés de pas la butxaca plena i la bragueta satisfeta, perquè és clar, no sé si ho havia dit però si els clergues es peten prostitutes, travestits i algun infant mentre el van flagel.lant, millor que millor perquè t’assegura un públic assedegat d’escàndols eclesiàstics per poder continuar amb aquell discurs brillant sorgit de poltrones caducades on s’acusa l’església de tots els mals de la societat, fins i tot de la pujada del preu de la gasolina, perquè és clar, el petroli ja podria estar sota territori cristià collons!Ho dic perquè caminant per llibreries i pàgines d’internet veus que hi ha els nous guerres de l’ordre laica del Sant Grial que ens volen fer obrir els ulls dels mals de l’esglèsia amb novel.les que les podia escriure un adolescent amb la ment una mica feta. Si la novel.la és dolenta i parla de qualsevol altre tema, vomitem a sobre, ara, si surten capellans que van calents i un Papa sortit que amaga un secret preuat, llavors passa a ser publicada, a no ser que siguis tant deplorable que fins i tot parlant d’això te l’acabis publicant tu mateix perquè ningú la vol i acabis obrint un blog perquè et facin cas, llavors és com aquella noia que entra a la discoteca escotada fins a baix i ningú la mira. Tens dues opcions, a tots tios de la disco són gays o tu ets lletja

Comentaris

Anònim ha dit…
Trobo que el Barça t'inspira. Ha sigut apropar-se la final i augmentar el número de posts. I ara que ha guanyat, aquest escrit sembla fet a raig, amb un desfici febril a la punta dels dits i, alhora, genial.
Totti Bayer ha dit…
No sé en que em recorda tot això....
Iron ha dit…
Hi ha un públic a qui li agraden les històries on els qui haurien de ser els guardians de la moral sucumbeixen a les baixes passions. Es una simple qüestió de “morbo”. És més vell que la sopa d’all, sinó fixem-nos en que be s’ho passaven els mossens a “The canterbury tales” o a “il Decameron” o l’arxiprest amb les monges que li proporcionava la trotaconventos a “El libro del buen amor”. El que passa es que els escriptors d’ara no tenen la qualitat d’un Chaucer o un Bocaccio i no aguantaran el pas dels segles com ells. És més, els seus llibres surten directament al mercat com a edicions de butxaca de “precio F” o “nice price” dels que es venen als aeroports. Volien ser un arcipreste de Hita però han acabat com unes “serranas” de la literatura.
Frank Bayer ha dit…
Ramon, gràcies, i preparat que seguiré publicant, en tinc ganes...

Jordi, l'agredim?

Iron, m'encanta seguir escrivint perquè així puc llegir els teus comentaris!!!
Anònim ha dit…
Desgraciats amb potes

Entrades populars