Apunts d'una visita al dietista

He entrat a la sala d’espera del dietista amb ulleres de sol, la barba afaitada, i un barret que em queia a mig front per intentar dissimular el meu rostre en el cas de topar-me amb un conegut. Admetre que als 22 anys (o en tinc 29?) has d’anar al dietista perquè estàs totalment enganxat a aquells segons de pèrdua de consciència davant l’orgasme culinari d’estar davant aquell producte que et fa sentir diferent, et fa si més no, diferent a tots aquests metrosexuals obsessionats en marcar quadradets de xocolata, que per cert, em menjo sense cap mena de remordiment. Quan he sortit amb la moral a les mans i amb un paper que em situava a mig camí entre el sobrepès i la obesitat, m’he plantejat perquè em volia realment aprimar i la veritat, les qüestions de salut em són totalment indiferents perquè encara veig a la llunyania aquella edat on les pastilles són el motor i les pròtesis l’engranatge. Ho admeto, ho faig perquè em vull tornar a posar les meves samarretes Desigual, la camiseta cenyida de la selecció sueca, aquells pantalons roses que fan les delícies d’algun pervertit que em veu passejant amb cotxet pel carrer, i sobretot, perquè pugui sortir de la dutxa amb pilotes sense necessitat de posar-me l’albornoz del Barça mentre vaig xiulant l’himne per simular certa normalitat.

PD: Porto deu minuts intentant que no em quedi la lletra tant avall i no puc... merda!

Comentaris

Anònim ha dit…
Visca el Franc, el Barça i el seu Satèl·lit! GS
Anònim ha dit…
Bon retorn!!
Xavi de la Fuente ha dit…
jajajajajajaj GRAN retorn!
Frank Bayer ha dit…
Gràcies amics!! Ara l'important és aprimar-se...jejeje...

Entrades populars