El vell i Espanya

Assegut a una terrassa de Llafranc, assaborint un tímid migjorn que remou la meva caballera amb una sensualitat nespressiana inaudita, obro el quadern de notes i demano un whisky sol perquè els primers estiuejants pensin que sóc un escriptor maleït, d’aquells atrapats als braços de prostitutes de carrer i alcohol de garrafa. M’excita veure’m amb una identitat robada, una d’aquelles mil vides que mai viuré per falta de temps i de ganes.

Amb el meu traç tremolós intento donar forma a la silueta trencada d’un vell xaruc, amb el bastó tort i la mirada inexpressiva, deambulant sense passió ni estil pel passeig marítim, cercant el buit on reposar el pes de la seva història feta cendra. El paisatge és gris, allunyat de la claror mediterrània per apropar-se a les aigües tèrboles on Caront rema pausadament cap a l’Hades de la memòria.

Mentre vaig donant forma a l’ancià nihilista, faig un glop de whisky i remoc el gel perquè les taules veïnes divisin d’amagat el meu esbós imperfecte. El cambrer em pregunta què estic dibuixant. La supèrbia de l’artista egocèntric s’infla dins meu. Faig un gest despreocupat, com si no anés amb mi.

Doncs mira, vaig responent amb la pausa argentina del que està preparant una aforisme antològic, estic representant una metàfora d’Espanya. El cambrer em mira garrativat. Si, no em miris així company, Espanya li queda un últim pas per rebre el títol de país subdesenvolupat caigut al buit absolut. El matrimoni del costat para la orella. Quin pas? Pregunta el cambrer esperant una dissertació sobre la inutilitat dels bancs dolents. Claríssim, guanyar una altra Eurocopa i seguir amb al tendència de sentir-se orgullosa de si mateixa pels èxits esportius. I Catalunya? Em pregunta amb violència el matrimoni del costat. Doncs, Catalunya, si no canviem el peix al cove per les estisores, hi anirem tot darrera.

El silenci s’apodera de la terrassa del restaurant, i per primera vegada em sento un intel.lectual útil pel futur de la meva pàtria catalana, segurament per això, decideixo trucar a la Queralt per intentar-ho de nou.

Article publicat avui a El 9 Esportiu