Seduïr en política

Seduir implica ser un especialista en l’art del suggeriment, d’amagar entre bambolines el secret afrodisíac que manté en alerta l’esguard d’un desconegut. Per altra banda, mostrar sense embuts en nom d’una transparència dubtosa, és el pas definitiu per sembrar el desinterès total del teu entorn, sabedor del teu cinisme buit o d’una bondat innocent i apagada.

Ara mateix, enmig d’una situació apocalíptica on les dues bèsties d’un país ineficient tornen a agafar els garrots de Goya, l’art de seduïr, d’intentar portar la població al teu favor amb una dialèctica engrescadora, ha deixat pas a un discurs maniqueista per un costat, i superb per l’altra: jo tinc la raó i els demés són enemics del país al servei de 'lobbies' malèfics. Tot és pragmàtic, no hi ha escenaris millors pels que lluitar. Per damunt de tot es tracta de és sobreviure al dia a dia i donar gràcies perquè, ells, ajuden la ovella descarrilada a trobar el seu camí amb idees pràctiques allunyades de les utopies d’intel.lectuals de saló. Gràcies.

Per això necessitem redefinir la política com l’art de la seducció, que suggereixi un futur millor entre les arrugues d’un vestit cenyit que amaga un cos que anhela retrobar-se amb la seva joventut. Aquest discurs nostàlgic d’un futur diferent no solucionaria res a curt termini, cert, però a banda d’exigir intel·lectualment a la població, pot canviar l’actitud d’un país derrotat al veure als seus representants totalment venuts al millor postor. Fins llavors, seguirem amb aquesta oratòria apocalíptica que amaga la política pragmàtica que no es mou per principis sinó, que com fa el govern Rajoy i feia l’executiu de Zapatero, navega depenent totalment de les condicions meteorològiques per por de naufragar amb un cop de migjorn. No sé si ens en sortirem, però si intentem seduir enlloc d’ensenyar, sempre ens quedarà l’esperança que sota el vestit vermell hi ha un cos jovenívol esperant ser pres una nit de Sant Joan, i encara que sigui mentida, és més saludable que veure-hi un cadàver corcat pel pas del temps. Pensa-hi.

Article publicat ahir al diari digital El Debat