Depressió identitària

Ho admeto, des de la decisió pública d’en Guardiola de deixar el Barcelona, no he menjat més pa amb tomàquet amb pernil ni he cantat el Vilorai abans d’anar a dormir. Estic abatut. He cremat la imatge de Santa Eulàlia amb un gest anarquista i he regalat a un amic meu de Venècia les milles de Manel per veure una bona armadura. Res de res. Pateixo una depressió identitaria que m’ha portat a tornar a pagar els peatges, a mirar-me amb afecte l’Aleix Vidal-Quadras, a pintar el Quadern Gris d’en Pla amb els colors de la roja mentre ballava el waka waka, i sobretot, el més important, a treure els meus 2.234 euros de La Caixa per portar-los al Santander previ regal de vaselina per preparar el terreny. Em sap greu però per més que busco no li trobo raó de ser. Em sento com el dia després de la mort del Floquet de Neu, com la tarda que la Maria Carme Fornesa em va dir que no mentre li recitava versos d’en Joan Margarit al costat del desconsol d’en Llimona (Va preferir marxar en braços d’un australià amb cara de koala).
Si estimat lector, estic desequilibrat i capcot. M’excita la Esperanza Aguirre, em ve de gust visitar Badajoz, llegeixo escrits de Pío Moa, i aixeco el braç al costat del Gomà mentre el merengue em regalima per la boca. No us ho volia dir però els metges em volen internar en un centre clandestí als peus del Montseny perquè torni a degustar el plaer de ser català, però no puc, em supera, prefereixo pensar que seré feliç a la terra subvencionada del sud, fent unes cervesa de migdia amb un familiar de Garcia Lorca mentre renego del meu passat de maqui al costat del fantasma del timbaler del Bruc.
Ho haig d’admetre, tinc una gran admiració per en Tito però res té sentit sense en Pep, o això m’han fet veure certs sectors del meu país obsessionats en crear déus falsos per matar-los el dia menys esperat, i creure’s per un moment que ells, són els vertaders creadors de la realitat. Per la seva culpa demà ingresso als peus del Montseny. Cadascú amb la seva consciència. Tu sabràs.

Article publicat avui a El 9 Esportiu

Comentaris

Un servidor ha dit…
Frank, ets la p*lla. El més trist de tot és que fins que no he arribat al final de l'entrada no he endevinat si ho deies seriosament. Amb aquests mitjans que tenim, ja pot ser qualsevol cosa...
txeiks ha dit…
El mèrit de Guardiola és marxar abans que se'l carregui la nostra dèria iconoclasta... Que forma part de la identitat que has perdut i que esperem que recuperis aviat: el país et necessita, Frank, no nos dejes pd!!!

Entrades populars