En Llorenç

Avui ens hem trobat en Llorenç. M’ha encaixat la mà amb la seguretat que dóna la confiança entre dos estranys que saben que existeixen però no es coneixen. En Llorenç acaba d’entrar a la trentena i manté un cos fibrat que es veu més elegant amb la roba italiana comprada a una tenda de Milà on n’és client habitual. M’ha preguntat com porto la meva feina de professor i si estic cansat de tractar amb adolescents. Sóc feliç ensenyant adolescents. M’ha dit amb un somriure que els adolescents són més transparents que molts dels clients que ell i la Marta han de tractar cada dia per tirar l’empresa endavant. Té raó. De cop, ha deixat els adolescents i m’ha aconsellat una dietista i un tractament contra l’alopècia. Li he contestat que el meu pare és calb i la meva mare utilitza bastó als seus seixanta anys perquè no troba el remei per aprimar-se. No hi tinc res a fer, és genètic. La resignació és la millor arma contra el dia a dia, m’ha xiuxiuejat mentre s’apartava els cabells donant un toc desenfadat i misteriós a un acte tant vulgar. Resulta que tenia pressa perquè havia quedat amb un amic seu per anar a fer una partida de squash a un gimnàs molt concorregut per gent de l’alta burgesia barcelonina. Li sabia greu però havia de marxar en un plis plas. Fins i tot aquesta expressió tant mereixedora de la pena capital, quan la deia ell semblava una declaració italiana d’amor. Mentre s’acomiadava de la Marta li ha posat la mà a l’espatlla no sé si per inèrcia o per fer-me sentir incòmode. No em costa gens admetre-ho: és l’home perfecte. L’amic comprensiu. El marit fidel. L’amant passional. El gendre servicial. Per tant, és el company de feina ideal per una dona com la Marta: esverada, nerviosa i dispersa. Tot això em tranquil·litza. Després de 10 anys de casats la Marta ja s’ha acostumat als meus defectes i segurament no podria aguantar conviure amb algú que fos perfecte. Definitivament, per molt que s’hi esforci, en Llorenç no hi té res a fer. Els meus defectes junts són més poderosos que la seva perfecció. Sóc pitjor que ell, i per tant, millor per la Marta.

Comentaris

Anònim ha dit…
Franki, molta il·lusió haver-vos vist! escolta, un consell tranquilitzador de genetista a "futur" calb: el gen més important es troba al cromosoma X...El teu cromosoma X vé de la teu mare...conclusió: és més important si el teu avi matern és calb que no pas ton pare...

més tranquil?
Frank Bayer ha dit…
Ostres Urko!! Moltes gràcies!!! El meu avi en té 85 i tots els cabells!!! M'acabes de donar una gran alegria!!! Per cert, em vaig quedar amb les ganes de parlar molta més estona. No ho sé, em va agradar veure que la complicitat segueix. Ja apretaré en Siso perquè organitzem un sopar!!

Gràcies per l'aclaraciment!!!

Entrades populars