Martini i Ratzinger

Amb la mort de Carlo Maria Martini (excel.lent el Retrobar-se a un mateix publicat per l'Abadia de Montserrrat) la premsa ha tornat a aplicar l'argot polític per dividir l'Esglèsia entre conservadors i progressistes, com si les diferents sensibilitats que hi ha dintre la comunitat eclesial fossin contraposades i incompatibles. Mentrestant, Benet XVI (segons la premsa, el que representa el front conservador enfront el progressisme de Martini) escrivia unes paraules elogioses i fraternals al que fou un dels grans pensadors de l'Esglèsia postconciliar, i que ajudava com fa el mateix Ratzinger, a incrementar el prestigi intel.lectual de la institució. De totes maneres, el més preocupant no és que els mitjans de comunicació dibuixin l'Esglèsia com si fos un partit polític, sinó que sovint, els mateixos catòlics ens apuntem a aquesta moda posant etiquetes a personatges eclesials i tornant-nos més papistes que el Papa dogmatitzant opinions, i oblidant, que de veritats absolutes ni ha tres de contades i que el demés és totalment opinable.

Ho dic perquè les declaracions que feia Martini sobre els preservatius i la SIDA, sobre la homosexualitat, sobre la burocràcia de l'Esglèsia, o sobre la pompositat de les cerimònies vaticanes, es poden trobar també en el llibre La llum del món de Benet XVI, on el Papa, posa el dit a la nafra amb decisió amb el risc d'escandalitzar els que posen en boca seva idees que no ha dit però suposem que ha defensat perquè és el Papa. Així doncs, la premsa si vol que faci i desfaci, que ens separi amb dos fronts com si fossim el PSC, però nosaltres anem a una, remant junts, sabent quins són els pilars fonamentals que ens uneixen i donant llibertat perquè amb l'opinable, cadascú pensi i digui la seva amb caritat envers els altres. Si no, farem de l'Esglèsia una institució plenament humana, i aquí si que ens oblidarem d'un dels aspectes fonamentals.

Aquí hi ha el post que li vaig dedicar a Martini el 2009

http://lapastanagaverda.blogspot.com.es/2009/06/nas-de-profeta.html