Fires de Girona: la capital de les nostres vides

Durant les Fires els gironins som especialment provincians i xovinistes, és més, ens sentim orgullosos de comportar-nos com a tals perquè la nostra mesura del món parteix de la Devesa, i per tant, tot concepte de distància s'estableix des de la zona zero on es barreja l'olor de sucre cremat de les atraccions amb la flaire de marihuana de les barraques.

Segurament des de fora no s’entén aquesta passió malaltissa que fa saltar la mesura postissa dels gironins per abraçar una rauxa pròpia d’una festa de major de poble, perquè al final, les Fires de Girona són la festa major més gran de la província i per tant, ens establim com a capital real durant uns dies abandonant els guiris que busquen les històries del call per prendre la vella tradició d’acollir la gent de la província.

A partir d’aquí, cadascú de nosaltres utilitza les Fires com una línia cronològica on situar les etapes essencials de la seva vida: les primeres passejades de la mà dels pares, les sortides amb els amics mentre els grans ens vigilaven des de la distància, la primer emancipació paterna a les barraques, concerts inoblidables i d’altres que no aconsegueixes recordar, amors perduts i trobats, amigues que per un dia vares pensar que podrien ser més una amiga, nits d’excessos i excessos més enllà de la nit, l’abandó progressiu de les barraques i finalment, ser el pare que acompanya els fills i es deixa la pasta a les atraccions per tal de fer girar el cercle de les Fires de generació en generació.  Així doncs, Girona no ho sap del tot, però aquests dies ens recorda que sense voler, és la capital emocional de les nostres vides. Bones Fires a tothom!