L'art del gilipolles

El gilipolles és coherent perquè allà on va és gilipolles, no canvia, fa del gilipollisme una manera de viure, una forma violenta de trepitjar el dia a dia amb la premissa d’estar enfadat amb el món en general  i amb tu en particular si en aquell moment passes pel seu costat. No saps què li passa però la realitat l’ha fallat d’alguna manera, i tots nosaltres som culpables de no saber distingir aquest talent natural digne de veneració.

D’aquesta manera, el gilipolles en qüestió no tolera l’error aliè en la mateixa intensitat que ignora el propi, i per tant, engega a la merda els conductors, els metges, els mestres dels seus fills, a qualsevol cambrer que no el tracta com aristòcrata, i qualsevol persona que en algun moment li hagi de donar una opinió on el posi en una pretexta situació d’inferioritat.  Per això seria bo que la resta de la humanitat, la no gilipolles, menys gilipolles, o tant sols gilipolles a temps parcials, ens posem d’acord per reconèixer aquest tipus de gent com a gilipolles, així quan diem gilipolles tots sabrem a què ens estem referint exactament.