Les causes d'un exili obligat

Després d’un viatge llampec a les tenebres, et poses dempeus a sobre una cadira enmig d’un carrer comercial, cridant els quatre vents com sobreviure a Sodoma per poder viure de lloguer a Gomorra gràcies a un sou indefinit pagat per un diable jubilat. Tu, comences a predicar parlant de la necessitat que tenim de caminar cap enlloc per trobar quelcom diferent, una via d’escapament per sobreviure a l’entorn que t’anima a buscar una singularitat falsa dintre una homogeneïtat condemnatòria. Si això ho fessis a un país normal, al paradís perfecte on Rousseau s’injectava sang de camell barrejada amb greix de bacallà, la gent t’aplaudiria i et seguirien projectant un cànon a tres veus per poder fer arribar a tots els racons del món l’eco trencat de la teva paraula desgastada, però estàs a un país sorgit de les coves d’Altimira on Prometeu va fugir per cames i l’apòstol Jaume va intentar arribar a la fi de la terra per no tornar-hi mai més, i saps què et passarà, et tancaran a un manicomi on tindràs l’Adrià Puntí de company d’habitació i on la promesa d’una nova Gomorra quedarà adormida a sota un llit on amagaràs totes les teves il·lusions. Solució: exili.