La bellesa a la porta del costat

Per naturalesa, la persona tendeix a infravalorar tots els béns que l'envolten i a sobrevalorar a aquells que no pot tenir de forma inmediata. Això mateix passa amb els paisatges. Moltes vegades anem a cercar a l'extranger allò que tenim al costat de casa i poques vegades hem anat a visitar amb la mateixa predisposició el paisatge proper buscat moltes vegades per persones extrangeres que cerquen el mateix que nosaltres busquem a casa d'altri. Aquest pensament em va venir ahir passejant amb cotxe pel Montseny escoltant cançons de Lluís Llach. Anava baixant amb el cotxe sense pressa, traçant cada curva, olorant la verdor dels boscos dels jardins de Barcelona, i veient com cada racó guardava un tros de bellesa amagat perquè només els privilegiats en poguessin guadir. Es tracta d'un elitisme formal que crida aquells que saben parar el temps i mira l'entorn amb generositat, i per això no cal viatjar a l'extranger, us puc ben assegurar que ho tenim al costat de casa. Proveu-ho.

Comentaris

És una gran veritat tot el que dius, però si anessiu a Euskalherria... trobariau allò que no hi ha enlloc. I quedi ben clar que aquest comentari no vol menysprear altres territoris, i molt menys la meva estimada nació catalana.
Frank Bayer ha dit…
Ferran, en aquests dies de patètic debat estatutari, m'emociona molt el teu comentari!!! Gràcies!!!

Entrades populars