L'altra cara de la manifestació del 10-J

La manifestació té la finalitat de ser una via de protesta per l'atac que ha rebut el poble de Catalunya mitjançant el Tribunal Constiucional. Aquesta és la frase més repetida per uns polítics que varen renunciar a negociar un Estatut de màxims i posar el govern espanyol contra l'espasa i la paret. Espanya enganya als espanyols sobre la realitat de Catalunya, però és que els partits catalans ens enganya a nosaltres amb les fites que podem aspirar com a poble. Parlem de nació però l'Estatut aprovat ja no ens reconeix legalment com a tal, per tant, de res serveix sortir al carrer pe cridar que ens reconeguin com el que som. Ells mateixos, els nostres, es varen encarregar de passar les tisores al nostre futur.

Tot plegat és molt extrany, sortim com un acte reflex per protestar contra l'analfabetisme del TC, però si ens parem a plantejar quin Estatut estem defensant, veurem que en el mateix acte de protesta estem donant viabilitat a un text molt lluny d'aquell aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya. Queixar-se si, però no pel text que ens han tornat esborrat des de Madrid, sinó perquè quan parlem de capacitat de decidir sempre rebem una negativa. Per això em sembla insultant que el president sociata no vulgui anar darrera una frase tant simple i evident: Som una nació, nosaltres decidim. Que trist!