El vi mut de l'Eurocopa

L'Eurocopa és un vi mut per on transiten els records d'una desmemòria més preocupada a idealitzar el passat que no pas a verificar-lo. Així doncs, quan la primavera agonitza a braços d'una calor desigual, les imatges pretèrites dels anys de fervor futbolística vénen sense permís i es queden durant unes setmanes abans de deixar pas a l'apatia dels partits de pretemporada, preparats per ajudar a sobrevalorar jugadors mediocres i pagar les borratxeres de xinesos que, com els espanyols, no saben pronunciar Cesc.

Davant d'aquesta tempesta de records amagats a les golfes, aquests primers dies d'Eurocopa, mentre païa la corbata escollida per De Guindos per anunciar que l'acudit de l'Eugenio de Grècia, Portugal i Espanya era veritat, m'ha tornat a passar pel davant la gran desmitificadora de la competició: la Grècia d'Otto Rehhagel, que va mostrar al Chelsea del momificat Di Matteo com guanyar una eliminatòria sense xutar a porteria.

De tota manera, per no posar-nos apocalíptics en una època en què els profetes falsos proliferen per les cantines dels centres econòmics de les grans ciutats, també m'he topat amb petites imatges de lleugera felicitat, com la Dinamarca del 92, la de Schmeichel i Brian Laudrup; l'Holanda del gol de Van Basten del 1988; la del gol d'Olivier Bierhoff a Peter Kouba al vell Wembley el 1996, la del penal de Raúl que encara busquen la pilota (des d'aquí, Raúl selección fins al 2064), la del doctorat internacional de Xavi a Àustria, la de les últimes jugades decents de Paul Gascoigne, la de Raúl Bravo a Portugal que explicava per què la selecció d'Espanya no passava mai de quarts, i la de l'eterna França comandada per aquell artista que pintava amb una lentitud veloç difícil d'entendre: Zinedine Zidane.

En fi, mil i una imatges que intento fer venir al cap a manera de pensament positiu per intentar posposar l'angoixa de veure el ministre De Guindos negant una evidència amb una corbata robada de l'armari d'un pallasso retirat. D'aquesta manera, gràcies a l'Eurocopa de futbol faig com Espanya, no penso en els problemes reals i sóc feliç.

Article publicat avui a El 9 Esportiu