Girona, ciutat de pagesos

Girona és una ciutat de pagesos i ho dic amb el més bon sentit de la paraula i el més pejoratiu. Segurament una àmplia majoria dels gironins tenim una part de la nostra familia que bé té un origen agrari o si no, vivia a pobles dels voltants i es va traslladar a Girona com a molt tard dos generacions enrera. Aquest fet provoca la paradoxa del pagès urbanitas, o sigui, el personatge que no aguantaria cap de les rutines de la vida agrària perquè ha nascut a la ciutat però per altra banda, té estructures mentals pròpies d'aquell que ha estat educat a un poble d'un centenar d'habitants on tot se sap i l'escàndol sempre es troba a casa dels altres.

Aquest pagès urbanitas té, com els seus antecesors, una visió pragmàtica de la seva existència que ve donada per la tradició agrària d'haver de substitir i no perdre el temps en collonades diverses. Aquest pragmatisme té la seva vessant positiva si analitzem la capacitat de prendre decisions el dia a dia, però alhora, té el seu costat fosc quan confonguem ser pràctic en ser simple, en no ser anàlitic, amb aquell a mi que no em toquin els collons que jo tinc molt clar que haig d'anar per aquí, que aquests sóns uns corruptes, els altres uns pederastes, els altres un hippies de merda, els de més enllà uns no sé què i les dones, totes guarres perquè ja se sap, les bones vedelles sempre tenen una miqueta de carn sobrera per fer els postres. I després tots a riure i a assentir, com si estiguèssim a un bar d'aquells on sempre hi ha la mateixa gent esperant aquell no-res difícil de descriure.

Per això segurament, a alguns, tot sovint, Girona la veiem aquella mare que defensem amb el ganivet a la boca i ens enorgulleix quan hi passegem una tarda freda d'hivern, però també en malparlem entre gironins (mai amb els de fora perquè els draps bruts es renten a casa) perquè la veritat, agota el simplisme del que defensa amb el to de Harvard que el futur està en estudiar dret o econòmiques i que totes les carreres de lletres et porten a demanar caritat a davant d'una esglèsia.

PD: Us he posat aquest mapa perquè poseu típex a sobre Gerona.