Benedetti o tornar a casa una nit de desembre

Sovint passa que tens autors abandonats durant anys que recuperes  perquè et donen la tranquil·litat de saber que tornes a casa, que trepitges terreny conegut,  i perquè et connecten el·lípticament amb diferents etapes de la teva vida fent ressorgir l’essència del que has estat sempre.  

Benedetti és un d’ells i avui, m’he topat per casualitat amb aquest poema i res, que he pensat que cinc minuts a la setmana acompanyat de Benedetti és una forma excel.lent de recuperar el sentit del temps ben invertit.

Llavors, arran d'aquest poema he acabat escoltant "El sur también existe" del Serrat que va ser un dels primers discos que em vaig comprar d'ell, i que m'ajudava a descobrir el Serrat lligat a la cultura llatinoamericana, un Serrat allunyat de les cançons que sonaven per casa i que responien a la nostàlgia dels que havien viscut els finals dels seixanta amb certa esperança de canvi.

En fi, un dia qualsevol a l'oficina que Benedetti me l'ha pintat "como un cielo azul pero lejano".