Històries amagades de jueus i cristians

Les relacions entre jueus i cristians a la ciutat de Girona, a diferència del que es parla quan es generalitza sobre la història de la ciutat, també va tenir moments bons on la convivència pacífica i fins i tot, la col.laboració per ajudar-se recíprocament era l'actitud normal de la època. Per exemple, durant els pogroms, o sigui, els diferents atacs que va patir el call ja fos en forma d'incendis o de expolis, molts jueus es refugiaven a cases cristianes de la ciutat, o al revés, quan algun cristià patia una malaltia i sabedors que els millors metges eren els jueus, aquests trencaven la llei i visitaven pacients cristians que segurament serien els que hi donarien un amagatall durant els atacs que patien. Una altra mostra que la convivència entre aquests dos grups passà per moments bons fou l'alcaldia de tres anys (1264-1267) que ostentà una família jueva de la ciutat, o sigui, Girona durant tres anys de la seva història fou dirigida per jueus i no hi ha cap document que parli d'un descontetament general de la població.

Segurament aquestes petites històries són retalls esperançadors i minoritaris d'un relat que és recordat pels seus abusos i pels seus confrontaments constants per qüestions culturals i religioses, de totes maneres l'esperança sempre es troba en aquells referents que van ser capaços de trencar amb el modus operandi d'una majoria de la població per actuar de forma pacífica tal com ells creien. Aquesta és la nostra funció avui en dia, trencar amb el ritme de la massa per trobar la riquesa de la nostra individualitat.