El Virolai

Ja el puc haver cantat un miler de vegades, tant és, cada vegada m'entra un calfred que cavalga amb ritme acompasat per l'espinada, i segurament és perquè el Virolai, i perdoneu que pequi d'exhibicionisme, és una síntesis mesurada de la meva identitat, del que sóc, d'on vinc, i cap on intento anar amb el pas dubtós del que es veu incapaç de ser un rèplica falsa dels seus pares.
Primer de tot hi ha la branca de la fe, el cant a la Mare, aquesta aproximació a la divinitat amb un ritme que es sosté en l'aire per arribar com una ofrena foral als peus de la Verge, i perquè a Montserrat, durant unes de les estades solitàries dels anys de tastets vitals, fou on vaig tornar a abraçar la fe cristiana amb convicció després d'una hora i mitja al confessionari i una bona estona davant la sobrietat eterna del Crist de Subirachs. Tornar a casa sempre ve de gust.
En segon lloc hi ha la branca nacional, el pas de l'universalisme cristià al particularisme català, anar del tot a la singularitat de la nostra terra, el cant amb la nostra llengua, element vertebrador de la història del nostre poble, amb molts defectes, certs, però que no deixa de ser el nostre, i on Montserrat és un element indispensable per entendre aquest cristianisme servidor del poble que ha acostat Catalunya més a Roma que a Madrid.
I finalment hi ha l'aspecte familiar, la tradició de veure els teus com uns servidors devots de Montserrat, de voler transmetre als nostres fills aquest amor familiar cap a la muntanya serrada on hi resideix un tros de la nostra ànima com a poble i com a comunitat cristiana.
Segurament per tot això, quan aquest matí hem cantat al Virolai al final de la Missa de professors de Bell-lloc, m'ha entrat al mateix calfred de sempre que em recorda, que tot, tot plegat, és molt fàcil d'entendre.

Comentaris

Anònim ha dit…
A mi m'ha passat el mateix...molt emocionant...(ens veiem al super)
Kasal ha dit…
Ben aviat, quan siguem independents, cantar el Virolai serà encara més emocionant, més espiritual. El dia que siguem lliures, anirem plegats a veure la nostra Mare Morena, li donarem gràcies per la seva interseció i cantarem, a ple pulmó, el Virolai més sentit de les nostres vides.
Salut!
Anònim ha dit…
Hola sr. Casalprim, el dia que es va cantar amb més força i a pulmó el Virolai va ser quan Franco va visitar Montserrat (te'n deixo el link amb una foto del mateix home besant-la)... Una mica estrany, no, tot plegat? -Ildefonso de Quintopino-
Anònim ha dit…
http://www.todocoleccion.net/fotografia-original-epoca-franco-besando-moreneta-virgen-montserrat-ano-1966-pieza-unica~x31092765
Jacek Ziober ha dit…
Kasal, Kasal, no la liis...
Frank Bayer ha dit…
Ildefonso, com molt bé saps, els règims feixistes són especialistes en utilitzar els poders fàctics per guanyar poder i el Franquisme no és una excepció. També podríem dir que l'Abat Escarré va haver de marxar a l'exili a finals dels cinquanta per unes declaracions el diari Le Monde on denunciava la violació dels drets humans que patia Espanya(una denúncia, per cert, a la línia de l'Enclícia Pacem in Terris que escriuria Joan XXIII anys més tard), o que fou a Montserrat on es gestaren les principals tancades d'intel.lectuals a finals del règim i on va nèixer CDC, partit fundat per Jordi Pujol que anys més tard havia estat a la presó. En fi, que citar aquesta imatge, i t'ho dic amb tot el respecte i l'agraïment perquè comentis al blog, és pecar de reduccionisme i sobretot de desconeixença del que és realment un estat feixista i de l'ús que fa de les institucions, si no, que t'ho expliqui el difunt Cardenal Tarancón, acusat de rojo i hijo de puta per uns manifestants feixistes en ple règim perquè defensa una transició democràtica, ah per cert, acusat de tal davant d'una policia que mira l'escena amb passotisme total. En fi, perdona per la resposta, llarga, però s'ho mereixia. Et convido el que diu Hilari Raguer, monjo de Montserrat al respecte! Una abraçada!!!

Entrades populars