Carta oberta als partits soberanistes

Per primera vegada a la història tenim majoria independentista al Parlament de Catalunya. Sé que la premsa espanyola està excitada amb l'evident caiguda de CiU i que aprofiten els 12 escons perduts per tapar una realitat numèrica que salta a la vista: 87 escons pel dret a decidir contra els 28 que el neguen (El PSC no el col.loco perquè no saben ni ells on estan). Dit això, seria bo fer una reflexió als analistes polítics que es van tornar independentistes per la Diada i als partits polítics soberanistes que sument aquests suposats 87 escons, i dic suposats perquè segons quins rotatius, ara resulta que ICV no defensa el dret a decidir.

Primer de tot als periodistes que es van excitar mentre veien la manifestació des d'un balcó del Passeig de Gràcia i ara diuen que ha sortit a parlar la Catalunya real i que per tant, el procés no està prou legitimat. Si, ja sé que fot però resulta que també hi ha un independentisme d'esquerres i que CiU, com haguessin volgut molt d'ells, no podrà liderar en solitari el procés. Ho dic perquè em dóna la sensació que aquest grupuscle de periodistes vanguardistes acceptaven tot el procés sempre i quan en Mas tingués majoria absoluta i pogués marcar sol el ritme. Doncs no, us heu equivocat en l'anàlisis cert, però no en l'anàlisis que hi ha una majoria de catalans que varen votar que defensen el referèndum encara que no sigui a través de CiU.

Dit això, anem pels partits polítics. Comencem per CiU, partit al qual vaig votar. M'encanta en Mas. I si, m'agradava abans quan tot l'establishment li llepava el cul i ara, que li han donat l'esquena. M'agrada perquè ha aconseguit que tinguem les coses clares sobre el que hi ha. Ara ja sabem qui està pel dret a decidir, qui es vol quedar a Espanya amb les mateixes condicions i qui no sap el que vol. Ho sabem gràcies a ell, que ha posat el debat a sobre la taula del seu partit i de tot el país. Abans no sabíem que volien els 62 escons de CiU, ara ja sabem que volen els 50. De totes maneres, ara, per poder tirar endavant, fora bo que CiU deixés a fora la porta aquesta supèrbia que ICV tant bé ha definit com Catalonia is not CiU. Prou d'erigir-se com a salvadors de la pàtria amb aquest discurs aclaparador que només ells a través de la majoria ho podien tirar endavant. Més humilitat i predisposició a fer-hi entrar a tothom no només amb paraules sino amb fets, i si, aixequeu el cap d'una vegada que sembla que us han matat la iaia. Serà difícil governar però no impossible si guanyeu amb prudència i perdeu prepotència.

En segon lloc, ERC, en Junqueras té un discurs allunyat dels Carod i Puigcercós però avui, no sé si per tacticisme polític, ja ha començat a dir que des del cap de l'oposició es pot arribar a la plenitud nacional. Mireu, si vertaderament voleu exercicir aquesta responsabilitat que tant heu manifestat durant la campanya, mulleu-vos. Ja vau fer president en Montilla (En Margalla era lògic per obrir les finestres i ventilar) i vau formar part del grup d'amics que va foradar la butxaca de la Generalitat. Prou de tonteries i ajudeu a formar un govern fort durant aquests anys sabent que algunes de les promeses socials de la campanya són impossibles d'acomplir en temps de crisis. Si no, em semblarà que patiu el mateix virus messiànic que ha embolcallat CiU durant la campanya, esperant el desgast de la federació per erigir-vos com a futura força majoritària a Catalunya. Això va intentar fer en Carod,no?

En tercer lloc, ICV, mira Joan Herrera, que comencis a posar condicions per donar suport el dret a decidir em sembla d'un cinisme propi de socialistes fills del rubalcabisme. A què juguem? Resulta que èrem explícits durant la campanya i ara ja estem posant condicions. Una cosa són els debats de polítiques socials i l'altra d'horitzons nacionals. Si ho barreges ara, un cop tens els resultats a la mà, no només fas joc brut sinó que estàs afeblint un front que semblava clar. Més responsabilitat política amb els temes nacionals, que amb els socials ja els tens com mostra que parlaves d'aturar desnonaments quan altres que ara pugen el carro miraven cap un altra costat.

En quart lloc, les CUP, poca cosa es pot dir a qui comença un discurs saludant a Palestina. Els vostres tres escons en aquests moments, tenen molta més força que en qualsevol altra. Quan arribi el moment sigueu responsables i voteu a favor encara que els que posen la majoria d'escons són fills de casa bona. Us necessitem, i si CiU us intenta deixar fora tot aquesta història no té cap mena de sentit.

I si, això és el que hi ha, aquí tothom té pecats i un passat que crema, però si no som capaços de posar-nos d'acord perquè el dret a decidir que els ciutadants han reclamat a les urnes sigui una realitat, doncs millor recollim els trastos i directament donem les claus de Catalunya a Madrid que ells si que tenen un projecte clar pel país. Ah, me'n oblidava, a tots els que estan trempats amb els resultats de CiU, dir que el PP i Ciutadants, únics partits que defensaven una continuitat de model (Ciutadants amb matissos), junts formeu el 20,74% del Parlament. Vull dir que està molt bé anar dient que en Mas s'ha fotut una castanya però tampoc oblidem de quin costat estan les majories, encara que no agradin i s'intentin desdibuixar sobre titulars cridaners que amaguen una realitat clara: mai les dos primeres forces del Parlament de Catalunya havien estat independentistes.