L'efecte Nespresso

Un mal dia. Núvols glaucs amb un petit ruixat per baixar-te l'autoestima, una pluja que t'agafa sense paraigües i t'ajuda a arribar tard i xop a una cita. No en tens ganes. És pesat, fantasma, i tendeix a vendre't que els teus problemes són ximpleries de mainada. Una hora i facturat. Buf. Encara queda molt per la nit, el dia s'allarga i s'allarga. Només queda una solució: anar a la botiga de Nespresso.

Entres a la botiga i l'apatia del clima es desdibuixa en el somriure del noi de fosc que et dóna el número de torn tractan-te com un personatge important. Ets important. T'ho creus i observes amb dèlit l'estanteria plena d'estils de cafè. Les llums i la modernitat del local et brinden una sensació de prosperitat i esperança en el futur. Et toca. Un altra somriure i tots els desitjos acomplerts amb diferents preguntes sobre els teus gustos. Et tenen en compte, els importa qui ets i què amagues darrera la teva camisa molla per un plugim que no recordes. Fas la compra. Agafes el cafè de Roma perquè sempre t'ha agradat la Piazza Nabona. La dependenta riu. No sabia que hi havia una plaça amb el nom de Nabona. Et convida a prendre un cafè gratuït. Si, si, ho has sentit bé, gratuït. T'estimen. Refuses el cafè i t'acompanya amb la bossa de la compra fins a la porta. Torna a somriure. Surts per la porta i torna a ploure però t'és igual, avui la vida ha reeixit a ritme de Nespresso.