Lucky town: l'àlbum oblidat

Lucky town té el problema de ser un germà bessó de Human Touch, d'haver sortit al mercat el mateix dia i haver estat eclipsat per la mediocritat objectiva d'aquest últim. El fet que després de cinc anys de silenci discogràfic i d'absències als escenaris, Springsteen treiés un àlbum de cançons sense ànima, lineals i gastades com la majoria de les de Human Touch, va arrossegar un bon disc com Lucky Town a l'abisme de l'oblit, i tot per l'estratègia comercial de treure dos treballs diferents alhora perquè el boom de la tornada de Springsteen als estudis fos superlativa. Un error perquè la conseqüència directa és que cançons com If I should fall behind, Better days, Living proof o Lucky town, hagin passat a tenir un paper secundari dins la seva discografia.

Per això reivindico aquest disc, perquè el vaig escoltar moltíssim a la meva època estudiantil a Barcelona, i mostra que Springsteen sense la E Street Band, també és capaç de fer un molt bon disc amb les guitarres enxufades, i que l'accident nefast de Human Touch és això, un petit accident que a vegades penses que no és tant greu quan escoltes Real World o Roll of the dice, però si, no ens enganyem, Human Touch és la mostra que Springsteen també és humà i a vegades la caga, si no escolteu Cross my heart o Gloria's eyes...