Setmana de família i amics

Aquesta setmana és la dels amic i la família a casa. Patates, fuet barat, pizzes de la marca que tots sabem, aigua per les embarassades, i cervesa catalana per la resta. Algú li ha dit en David? No, em sap greu, no calla durant els partits i no et pots concentrar. Home, com et passes, jo necessito silenci i si es parla, és per veure com podem millorar el joc col.lectiu, per insultar en Pepe, o demanar que surti en Tello, però em sembla malament que no li haguem dit. Tens la consciència massa fina. Potser si. Els nens ja dormen? He tancat totes les portes perquè no ens sentin. Adient. Buf, ja fa tres anys del gol d’Iniesta a Stamford Bridge! Si, aquests anglesos ens tenen ganes, però no ens enganyem, és un equip envellit, no tindrem problemes. Així ja et veus a la final? Home, veure-m’hi no però ho tenim molt bé. Doncs jo estic ben escagarrinat, no sé, aquesta gent té la última opció de guanyar la Champions. Ai, noi, ets un maníac depressiu que no confies en el profeta. En Cruyff? No, home, en Guardiola. A veure, depressiu no, però saps què? Últimament m’estic tornant un indignat, net i ben vestit, això si, però indignat, tot puja menys els sous, no sé on anirem a parar. Vols deixar la mateixa cantarella de sempre? Ara l’important és veure si sortirem amb defensa de tres, oblida’t de la gasolina perquè pensa que a última hora, un amic meu de Dubai m’ha dit que tirant Vi de la Borgonya barrejada amb aigua en gas, el cotxe funciona dues hores per inèrcia. No fotis! T’ho juro! Per cert, hi ha en Jan? Em sembla que no, deurà arribar just al començament del partit, com sempre. Buf! Estic molt nerviós, avui hem de guanyar si o si, perquè si perdem... Doncs mira, si perdem ens quedarà haver passat una estona plegats veient el futbol. Què vols dir? Que el Barça és una excusa per veure’ns? Home, doncs si mires al voltant i veus com aquestes trobades t’ajuden a estar més unit amb la gent que estimes, doncs la veritat, si que és una excusa, una excusa fantàstica, però una excusa.