El darrer favor d'Usain Bolt

De mica en mica tot va prenent forma. L’schizophrenic playgirl portuguès comença a rebentar xarxes en nom de la pilota d’or, mentre el seu cap, un Michael Corleone sense gràcia, s’ha posat el vestit de mariner de la comunió per excusar-se pel dit a l’ull fent gala de la seva bipolaritat: l’any passat la Supercopa era fonamental, i aquest any, una trobada d’amics per veure qui ha s’ha engreixat més durant l’estiu. D’altra banda, Vilanova, el cavaller de la mirada sòbria, del gest mesurat, segueix guanyant territori per crear perfil propi i fer que l’ombra de Guardiola sigui un dolça herència que ajudi a arribar l’èxit amb un cop de mà del convertit Del Bosque, que ha donat descans a Xavi i Puyol d’un berenar a Puerto Rico davant l’atac neuròtic de la caverna, especialitzada en convertir els herois en botxins amb la velocitat dels sumaríssims de guerra.

Davant d’aquest panorama futbolístic de naturalesa maniqueista, absurd i esgotador, tenint en compte el context que vivim, on les vaques primes i escardalenques persegueixen el menjar pels suburbis d’una ciutat sense nom, és una sort tenir notícies que t’alegren la vida esportiva. Primer, la renovació de Raul Albiol fins el 2017, bona nova pels davanters del Barça si Ramos o Pepe són baixa abans d’un clàssic, en segon lloc l’interès per Song, resulta excitant veure de blaugrana un jugador que recorda als bàrbars futbolístics del vuitanta, despreocupats per fer-se la manicura abans d’un partit per si una càmera de zoom high quality sorround els pesca en un moment de descuit, i finalment, per no oblidar el dia a dia de Londres, celebrar la tarda que Déu va dedicar deu minuts més a modelar Usain Bolt, especialista en perseguir el temps i apartar les notícies futbolístiques dels diaris amb dades com aquesta: Carl Lewis, fent la seva millor marca, hagués quedat cinquè a la final olímpica dels 100 metres. Èpic. Llàstima que és amic de l’schizophrenic playgirl.

Publicat avui a El 9 Esportiu