Estem al pou i la Merkel ho sap

Estem davant el sentiment falsari d’una novetat cíclica i previsible. Aquesta lliga ens durà un xoc bipolar entre els dos grans, amb els àrbitres vigilats obstinadament per ambdós costats, amb derrotes inesperades contra el Getafe una nit apàtica de novembre, amb victòries excelses on veurem la lliga al sarró i farem l’amor amb la dona fins a trenc d’alba, amb gols de Messi i Cristiano per alimentar el debat sobre qui es mereix la pilota d’or (Tamudo no entra a les apostes?), amb dissertacions supèrflues, les setmanes orfes de Champions, sobre conceptes tàctics desconeguts, amb la discussió perpètua sobre la idoneïtat de jugar les eliminatòries de Copa a partit únic (els anglesos si que en saben), amb el recompte esgotador dels punts extraviats pels grans després dels compromisos de seleccions, amb la necessitat de trobar entre tots, el centre psiquiàtric on tractaran millor a Pepe, amb l’eterna dualitat acció-reacció quan l’Espanyol vocalitza el mot perniciós que comença per UE i acaba amb FA, amb la urgència de fer un fitxatge hivernal per cobrir un lesionat de llarga durada, amb el debat de si la plantilla és curta, mitjana, o la té molt llarga, amb l’elogi perenne a la bravura de Puyol, amb l’enèsim descens de Lotina quan fitxi pel Valladolid al mes de febrer, amb el mal moment de forma del Barça el gener perquè volen arribar a tot drap a l’abril, amb els sopars de pizza i cervesa per ovacionar Mascherano quan escombri un portuguès a la zona mitja del terreny de joc, i així podríem seguir engreixant el llistat fins a ocupar tota l’edició d’avui d’el 9.
De totes maneres, fixeu-vos que després de tot, sabent que estem davant una repetició del guió de la temporada passada, és curiós veure com, assedegats, comprem un canal de pagament perquè no ens volem perdre l’emoció de repetir les mateixes sensacions de l’any anterior. Tela.
En fi companys, estem al pou i la Merkel ho sap, per això ens escanya fins la sacietat.

Article d'avui a El 9 Esportiu

Comentaris

Entrades populars