Els nens i la Missa

Em molesta anar a Missa al diumenge i que m’enviïn a una sala a part amb televisió perquè resulta que hi vaig amb la família al complet. Si és decisió dels pares perquè estan rebentats em sembla bé, però no perquè hi ha persones encarcarades amb la litúrgia que els molesta veure com un pare intenta fer callar el seu fill petit perquè vol que s’acostumi a estar a Missa com Déu mana.

A l’Església hi hem de cabre tots, des de el senyor que li han de portar la comunió al banc fins al nen que es passa la Missa mirant una imatge de la Mare de Déu i la va assenyalant amb el dit.

Apartar els nens perquè poden trencar el silenci en un moment determinat de la Missa em sembla contraproduent per nosaltres mateixos com a cristians, perquè estem excloent el futur, com si assistir a la Missa tant sols fos una cosa d’adults hieràtics que s’estan quiets i es porten molt bé, però queden freds davant homilies que freguen una superba neutralitat perquè anem a dinar sense haver de rascar gaire.

En fi, em molesta perquè no m’hi veig reconegut com a cristià en aquesta actitud i m’emprenya que passi a casa nostra perquè no deixa de ser una mostra més que algunes coses no funcionen per part del laïcat. Així doncs, senyora del mòbil, ja em pot seguir mirant malament perquè nosaltres no marxarem pas.