En Laporta no ho faria

Un company d’aquelles nits etíliques arrecerats per la fredor càlida de la Barcelona hivernal, em va dir mentre recitàvem als quatre vents versos de Gil de Biedma, que no me’n refiés de les persones que de cada quatre paraules una era ètica. Si, si, em repetia amb la sinceritat del borratxo convertit en nen, i menys quan se l’apliquen a si mateixos.

Anys després, amb l’arribada de la junta de Rosell al Barça, per intentar distanciar-se del comportament visceral de Laporta, vaig tenir una indigestió del mot ètic a cadascun dels seus actes que tenien necessitat de definir amb un verb copulatiu i l’atribut corresponent. Però què era ètic? No ho sabíem ben bé, però per crear un maniqueisme fàcil podríem afirmar que ètic és tot el que no fa, feia, o havia pensat fer Joan Laporta.

Fins aquí cap problema, havien guanyat les eleccions amb fermesa i durant aquests dos anys, la gestió esportiva i social ha estat molt bona. Ara, no sé si la paraula ètica que tant els hi agrada utilitzar quan veuen el diputat Laporta a una piscina italiana fent un revival del Luz de Gas, té relació amb la falta de caràcter a l’hora de defensar el Barça davant qualsevol organisme que no sigui la FCF. Ho dic perquè durant aquest dos anys, davant la ofensiva de la caverna amb tots els seus àmbits, no sé si perquè èticament està malament això de l’ull per ull, dent per dent, ens hem trobat amb un directiva que s’enfada molt i molt, com quan el meu fill li dic que no pot tocar l’ordinador mentre escric l’article, però després, com fa el meu fill, acaba cedint a l’autoritat i amb cara de bon nen torna al seu lloc a veure el capítol de Doraemon, i es clar, això serà molt ètic i ens donaran el Nobel de la Pau per no fer res quan els matons baixen als pàrquings, però tinc la sensació que l’amoral Laporta ho portava millor. De totes maneres, tampoc ens hi empipem, ja sabem que el futbol és el més important de les coses que no tenen importància.

Article d'avui a El 9 Esportiu