El meu Déu

Deu és l'absència present, el misteri que ens reclama aquell telescopi que travessi la nit fosca de l'ànima, la troballa del qual marca el sentit de la nostra existència i vertebra el nostre dia a dia. Quan Déu brilla dins la nostra ànima amb la nitidesa de la claror reflexada a un mirall polit, tot plegat sembla un joc de nens, però de tant en tant, necessitem conviure entre les penombres, trepitjar terrenys fangosos per poder experienciar l'enyor de l'escalfor paternal i recordar que es viu molt millor amb Déu al costat. I és en aquest moment, perduts enmig de la nocturnitat, allunyats de la muntanya dels set cercles, que la melangia del Déu absent ens brinda un contrapunt de plaer tenyit d'esperança que ens empeny a seguir endavant.
Per això, quan en una conversa de fum i glaçons em trobo amb persones que han deixat la recerca de Déu de banda em sap greu perquè han renunciat a entrar a l'esfera més excitant en la que ens podem moure, i és que res omple més que Déu però també hem de dir que la desesperança de palpar la seva absència amb rectitud de consciència és difícilment comparable amb qualsevol altra sentiment de buidor, i és en aquest moment, perdut en la nit fosca de l'ànima, quan penses amb San Juan de la Cruz a les presons de la Inquisició confiant que tu, tancat entre les reixes dels teus defectes, també te'n sortiràs, perquè com ens recorda Cardenal, no som, sino que caminem per poder ser.

En la hamaca sentí que me decías
no te escogí porque fueras santo
o con madera de futuro santo
santos he tenido demasiados
te escogí para variar.

Ernesto Cardenal, Telescopio en la noche oscura


Comentaris

Anònim ha dit…
Casualitat: avui també he tocat el tema.
M'ha encantat la cita de Cardenal: per més "variat" que siguis no pots renunciar a que Déu et transformi...
Aida ha dit…
Encertadíssim !!
Frank Bayer ha dit…
Gràcies Aida!

Txema, només em poden transformar Déu i una mica la meva dona... Ho tinc molt clar!

Entrades populars