The Outsiders i la melangia d'una pluja de tardor

Els primers freds de la tardor traginen una melangia buida de contingut però plena de raons que no aconseguim desxifrar, segurament perquè en èpoques d’esperances bastardes, els poetes prefereixen ser comptables enlloc d’esculpir paraules en el rerefons d’un paisatge sense colors.

Així doncs, a falta de visionaris, hem d’aprendre a llegir entre les entranyes nítides d’un oratge pulcre, d’on prové aquest sentiment de recança agredolça, de tristesa serena, d’alegria afligida, que ens condueix a remoure els racons oblidats d’una ànima assedegada d’esguards amb regust d’eternitat.

Per això, agraeixo profundament haver topat de nou amb l’atmosfera d’insinuacions que embolcalla The Outsiders de R.E.M, més que res perquè a última hora, he pogut recollir les cendres d’aquesta nostàlgia que lliscava pels meus ulls amb la tendresa d’una pluja caiguda fora d’hora.