L'últim partit d'Stoichkov

Va arribar com un homus bulgarus que havia sorgit d'una cova de Sofia on jugava a fútbol amb pedres per vèncer el botí d'unes pells d'ovelles que els ajudaria a ell i a la seva família a salvaguardar-se de l'hivern postsoviètic. Era primitiu, directe, descarat, simple, obtús, si la idea era atacar ell atacava no només amb la pilota, sinó també amb les paraules i els gestos. Aquest davanter centre que va enamorar Johan Cruyff durant una Recopa, i que l'entrenador holandés el va col.locar a l'esquerra perquè estripés els laterals rivals i avancés en diagonal cap al centre de la porteria per tenir posició de xut, era l'indomable Hristo Stoichkov.
Stoichkov era capaç de dedicar un gol a un directiu del Barça acompanyat d'un reguitzell d'insults perquè havia dubtat de la seva professionalitat "es por ti hijo de puta, el de la barba, a ver que dices ahora hijo de puta". Nuñez no va sancionar al búlgar per aquest gest contra un membre de la seva junta. També era capaç de ser expulsat a Vallecas al minut 3 per doble amonestació, i de trepitjar un àrbitre al.legant que defensava el seu entrenador.
Stoichkov és un d'aquells jugadors blaugranes de l'escola Mourinho, el seu caràcter fort i sobrat feia que centrés la ira del públic del Bernábeu treient tota la pressió a la resta dels seus companys. Fins i tot, la temporada 97/98, quan Stoichkov buscava una sortida del Barça al mercat d'hivern perquè Van Gaal el tenia a l'ostracisme, es va veure titular un mes de novembre al Bernábeu. A la roda de premsa, quan l'entrenador holandés va ser preguntat per la primera titularitat de la temporada del davanter búlgar va contestar. "Si Stoichkov juega en el Bernábeu, la gente del Madrid solo lo silba a él y nos deja a los otros en paz". Aquell dia el Barça va guanyar 2 a 3. Fou l'ultim partit del búlgar com a titular a Can Barça.

Comentaris

Joan ha dit…
Que bo era, i quant l'arribavem a estimar!
Iron ha dit…
És curiós que no ets el primer que se’n recordra de l’Stoichkov aquests dies. Jo crec que això te una explicació freudiana jejeje... En aquests temps que estem vivint que els de la caverna no paren amb el “villarato” per lo del partit de l’Osasuna i intenten així tapar les seves misèries blanques, nosaltres inconscientment escapem del bonisme guardiolista i recordem un jugador que no tenia inconvenient a desfermar la mala llet, trepitjar al arbitre, fotre-li un cop de puny al Hierro (assegurant-se primer que ningú el vegi i no el puguin sancionar), escupir-li 2 vegades al Michel, etc... M’imagino que podria fer amb un defensa com el Ramos en un partit com el de l’altre dia... se l’hagués menjat!
L’Antihristo Stoichkov representa aquella bèstia que tots portem dins, la rauxa dels catalans, el dionís de Nietzsche...

Entrades populars