Fins els pebrots d'Ermessenda

L'insistència provoca l'esgotament, i un producte que podria semblar atractiu a primera vista, quan es mostra masses vegades per aconseguir seduïr el personal, acaba siguent repetitiu i avorrit. En certa manera, això també passa amb les dones, quan una dona amaga un secret, insinua més que mostra, molt sovint aconsegueix portar el noi on ell vol i quan vol, fent que moltes vegades la víctima escollida valgui la pena, d'altra banda, quan la noia ensenya, deixa les seves mesures al vent, només acaba arraplegant els quatre gats que van calents i necessiten una gata perquè no els hi exploti la pròstata o se'ls hi pudreixi els líquid retingut a les canals. La falta d'insinuació porta al cap i a la fi al primitivisme pur.

Explico aquesta diatriba entre amagar i mostrar per parlar de la pel.lícula, sèrie, entrega, com li vulguis dir, d'Ermessenda, que demà començarà a TV3. Aquests dies que he estat més a casa i posava la televisió perquè complís amb la seva funció de sedant, n'he acabat fins el capdamunt dels gorros amb els trailers i espais dedicats a programes de la nostra, la seva, la de tots, o només la d'aquells que manen, a promocionar aquest serial. És esgotador. Entenc que s'hi hagin dedicat molts diners i hi ha una urgència per poder recollir aquest esforç amb números, però a base de la repetició, de mostrar-se una i altra vegada, han aconseguit que aquest dilluns alguns apaguem la televisió perquè ja n'hem acabat fins els pebrots. És com la noia que ensenya els pits perquè la miris, i certament que la mires, però amb una mirada de fàstic pensant que si els tapessis segurament m'interessaria més per tu. Conclusió: Ermessenda, tapa't els pits d'una vegada.