Ara és l'hora del President
Estem al llindar del penya-segat com un cotxe que tintineja a la deriva a mercè de la força de la gravetat. Aquest mes ja ens trobem amb treballadors que depenen de la Generalitat que no cobren i qui sap com estarem d'aquí una setmana, perquè la situació és canviant i sembla que imprevisible. Per això, davant d'aquest panorama, comença a resultar esgotador, redundant, i fins a cert punt insultant, el típic discurs convergent de la clau de la caixa combinat amb la mala gestió del tripartit, que encara que cert, dóna una certa sensació de fer un exercici elíptic sobre la responsabilitat individual.
Ja ho sé, el Parlament ha tirat endavant la proposta del pacte fiscal i el President Mas, polític d'un lideratge inusual en els temps que corren, ha dit per activa i per passiva que convocarà eleccions en el cas més que probable que Rajoy miri cap a Portugal i en Montoro es resivi la talla dels calçotets. Ara, aquesta vegada el tema ha de ser seriós, no s'hi val recuperar vells comportaments del peix cove per mirar de no trencar els esquemes d'una Espanya que no ens escolta. Hem de ser ferms i necessitem que la classe política vagi per davant d'una nació que té clar on vol arribar.
Comentaris
Que es deixin ja de tonteries independentistes i que comencin a preocupar-se de que no ens robin la llengua i la cultura, abans que els calers.
N'estic fins els pebrots que només es preocupin de separar-se d'Espanya, i segur que són capaços de sacrificar la llengua només per sortir d'Espanya.
Aquest és el problema, i si es continua així no es tirarà endevant. Al cap i a la fi els independentistes sembla que no siguin catalans, sinó anti-espanyols.
Per donar la confiança als inversors.
Si cal, donar-lis facilitats, lògicament, sense perjudicar al treballador.
Si ho fem, ha de ser molt ben fet, per poder aixecar el país.
Està clar que la desconfiança envers aquest gobern espanyol, que només fa que anar-nos en contra volent aniquilar-nos tant culturalment com econòmicament, és tan gran que l'única sortida que ens deixa és la de fer-los butifarra i engegar-los perquè s'espavilin tot sols.
Per desgràcia els polítics catalans no són millors que els espanyols. Només de pensar en la quatitat de càrrecs de confiança dels partits que estan enxufats a diputacions i altres institucions i que cobren a final de mes sense fotre ni brot, em venen tots els mals. El pitjor del cas és que els pocs polítics honrats que hi ha són coneixedors de com està muntat el xou, i en comptes d'engegar-ho tot a prendre pel sac fan la vista grossa perquè són conscients que el problema té mala solució.
Anònim Mal Parit, crec que t'equivoques destilant tanta mala baba contra aquests independentistes que ens penjem l'estelada on ens dona la gana. Si no fos per la gent que fa libdubs i surt al carrer per dir que ja n'hi ha prou, qui ho faria? Tu? Segurament només deus haver sortit al carrer per celebrar alguna victòria del barça, perquè si haguessis anat a alguna manifestació d'aquestes t'hauries adonat que de tonteries independentistes n'hi ha ben poques, més aviat el que hi ha és una preocupació força gran perquè és més que evident que espanya no ens hi vol, i a mi quan no em volen en algun lloc tal i com sóc, en marxo...
Pel que fa al que diu l'Aida, hi estic del tot d'acord, hem de fer un pas important i construir un país fort i ferm. Un país que ara mateix no tenim, ja que posats a donar guerra al gobern, m'estimo més poder-me queixar en català, que haver-ho de fer en castellà.
APM, tot és un pack, malament si com bé dius, hi ha només independentistes de cartera, ara, la cartera també és una part important de la reivindicació i no per aixecar la bandera de l'economia et converteixes en assassí de la cultura. Per mi és un pack!
I sóc independentista i no anti-espanyol, sincerament desitjo el millor per Espanya, només faltaria, hi tenim moltes coses amb comú pel fet d'haver conviscut durant molts anys, ara, no és el meu país. Per exemple, jo no vull que perdi la selección, però si guanya em quedo igual, de veritat t'ho dic.
El pacte fiscal és només un capítol d'un guió perfectament pre-establert i que, si a Madrid no mouen fitxa, acabarà amb el referèndum. Ens espera una tardor mogudeta...
He dit, bona nit.
(He de tornar a treballar, que les vacances em deixen temps per pensar i això no és bo per un radical descerebrat com jo).
Salut!