El problema que els bisbes espanyols generen
El problema que generen els bisbes espanyols quan parlen de la unitat d'Espanya com un bé moral, fent gala d'una erudicció històrica totalment simètrica amb la comprensió de quines són les seves funcions episcopals, no són els catòlics catalans que ho veiem com un pas més del reality show espanyol, sinó la gent de bona voluntat d'Espanya que s'aferren a aquestes paraules per establir una relació directa entre ser catòlic, votar el PP, i defensar la unitat del Regne enfront dels radicals de la periferia, donant una visió limitada de la pluralitat política que hi hauria d'haver dintre els catòlics.
Llavors, quan els catalans parlem amb amics nostres d'Espanya després de la Missa del diumenge i surt al tema a sobre la taula, el nostre amic, que és molt bona persona i segurament, ens dóna mil voltes a l'hora de viure els principis de l'Evangeli, pateix un bloqueig al sentir-nos dir que tothom es lliure de pensar el que vulgui i que la independència de Catalunya és una opció política que defensem com podríem no defensar-la. Quin és el problema? Doncs que una discussió que hauria de tenir lloc al terreny de la política, automàticament, el nostre amic el trasllada erròniament al pla de la moral i es clar, agafa el to ennervat del que està defensant el que ell considera el bé absolut enfront del que acaba de sortir de Missa i defensa una amoralitat. Solució: Com que ens estimem molt decidim deixar de banda el tema però la ferida queda allà amagada perquè pensem que és indigne que un cristià mantingui aquest to al parlar d'aquests temes. Ell de mi, i jo d'ell.
Aquesta situació descrita que us asseguro que és ben real, m'ha vingut a la ment quan he vist el Martínez Camino amb el seu to infalible parlant de les votacions dels bisbes sobre el document, i he pensat amb el meu amic, que haurà vist justificada aquesta posició gràcies a la ineficiència d'un sector dels bisbes que ens ajuden a entendre perquè Espanya és un dels països més anticlericals d'Occident.
En fi, davant d'aquest galliner, els catòlics hem de llegir el document redactat pels bisbes catalans sobre la qüestió i us asseguro, que ens sentirem orgullosos dels nostres pastors que parlen mirant més a Benet XVI, que al cap i a la fi, és qui gràcies a Déu pilota aquest vaixell.
Comentaris
Més mal fa, encara, (i més em dol a mi al veure-ho) que una televisió com 13TV, declarada catòlica, tingui tertúlies polítiques on hi ha tanta diversitat d'opinions com óssos polars al Sahara. La senyora Curri Valenzuela està llançant la seva opinió política i la dels seus amiguets des d'un megàfon catòlic. I a mi, com a catòlic, em fa mal.
Pero en fi... la vida.
Abrassus!!!!
http://www.cardinalrating.com/cardinal_90__article_4213.htm
D'aquest primer, per suposat que només em refereixo al tema tractat, pel demés estic d'acord.
http://www.periodistadigital.com/religion/diocesis/2012/10/16/novell-reclama-una-conferencia-episcopal-propia-si-cataluna-proclama-su-independencia-religion-iglesia-obispo-catalanes.shtml
Aquest segon he mirat d'agafar un link que no fos La Vanguardia perquè no digueu res...
Has agafat el bisbe més Crak de Catalunya...busca declaracions del bisbe de Barcelona, o el de Girona...t'ho dic, perque a la JMJ de Madrit, vaig anar amb els Bisbats de Catalunya al Escorial...i va ser...una vergonya. Sermons de caire politic per part de Bisbes...no dire noms...misses en Catala, quan la gran majoria dels participants eren Argentins...molt fer la nostra, visca Catalunya i poc fer esglesia. Aixo és vergonyos. Que facis aquets discursos...ja sigui amb bona o mala fe...si ets Catolic...és vergonyos. Senyors!!!que un Catolic és Universal!!!no son millors ni pitjors!!! que aixo no va de politica, sino de SANTEDAT!!!
Xavier Novell, Bisbe de Solsona