Juan Villoro y Los culpables

El conte té la virtud, a diferència de la novel.la, de fer una patada a l'estòmac del lector i deixar-lo sense capacitat de respirar. La novel.la requereix un exercici de concentració molt més llarg i per tant, la tensió narrativa és cíclica i moltes vegades, en les males novel.les, totalment inexistent. El recull de relats de Villoro Los culpables té la gran virtud d'injectar-nos una sobredosis d'adrenalina mexicana i deixar-nos en un estat de ressaca atíl.lica que t'incapacita de llegir res més durant unes hores. És l'antítesis del barroquisme de El Testigo, on l'escriptor mexicà va trobar el gust d'escriure per escriure desmesurant la identitat mutable dels mexicans. Recomano Los culpables, perquè és àcid, perquè està ple de falses veritat, perquè a través de la neurosis mexicana de sentirse constament perseguit, Villoro desgrana les glòries i les misèries de la persona humana amb un llenguatge plagat de perles. Això sí, si tens un dia d'aquells que estàs decepcionat amb la humanitat, no obris el llibre, engega la televisió i mira algun partit de Rafa Nadal.

"Siempre hay que creerle a un masajista. Es el único que dice la verdad en un equipo, el único que no tiene otra ilusión que aliviar un músculo con spray antidolor."

Els que l'hem tingut com a professor, sabem que escriu tant bé com ensenya. Quantes universitats estan faltats de Villoros!!